Crec que qualsevol persona amb un cert interès per l'extraordinària diversitat cultural de la humanitat o per aspectes antropològics més concrets, hauria de visitar aquesta exposició. Ara bé, si a aquest interès més genèric hi afegim un interès a viatjar i a documentar fotogràficament les nostres aventures, aleshores és peremptori embarcar-se en aquest Viatge a un món oblidat del fotògraf català Jordi Esteva (Barcelona, 1951) que el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor ha presentat recentment.
El centenar de fotografies exposades reflecteixen l'interès del fotògraf per les cultures africanes, principalment, i orientals. I sí, efectivament, també hi ha fotografies d'Egipte, però no de les piràmides ni d'Abu Simbel, si em permeten simplificar-ho de manera dràstica. A més d'una col·lecció de magnífiques imatges, el visitant podrà veure resums en vídeo de les quatre pel·lícules dirigides pel mateix Esteva, mostrant una més de les seves facetes creatives: la de cineasta, que s'afegeix a la trajectòria com a escriptor i fotògraf. Tots els films (Siwa Productions) es basen en llibres i publicacions prèvies d'Esteva, i aborden temes que van des de l'animisme a l'Àfrica fins a les comunitats afrodescendents del Pacífic colombià, així com una incursió a la remota illa de Socotra.
Tant les fotografies com els vídeos exposats, evidencien que el món visual d'Esteva es fonamenta en una estètica en blanc i negre, tant austera com espectacular i descriptiva. Prescindir de la informació del color, permet al fotògraf emfatitzar altres aspectes expressius que tan bé propicia l'escala de grisos: llum, ombres, contrastos i textures. Aquests recursos canalitzen l’atenció de l’espectador cap a allò que és més emocional. El blanc i negre minimitza les distraccions, reforça el simbolisme i aconsegueix una sensació d'atemporalitat especialment efectiva.
En l'àmbit més comunicatiu o, si es vol, més antropològic, el treball d'Esteva ens ofereix una comprensió profunda dels llocs que retrata. La connexió amb la cultura, l'entorn i la gent fotografiada és molt poderosa. En una època de postveritat i de realitats potser intel·ligents, però completament artificials o virtuals, les seves imatges estan lliures de qualsevol sospita de 'fake' o de filtres que distorsionin l'atavisme documental i poètic que transmeten.
Salvada aquesta última prova del nou, dues reflexions finals. En primer lloc, si algú encara té dubtes sobre la diferència entre viatjar o fer de turista (totes dues opcions, per descomptat, igual de legítimes) té una magnífica oportunitat d'aclarir conceptes fins al 25 de maig del 2025, data de cloenda d'aquest Viatge a un món oblidat. I, en segon lloc,
que l'equip del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany té un gran repte per superar aquesta formidable proposta de Jordi Esteva amb futures exposicions del gènere de fotografia de viatge.
Comments