(En un restaurant de la Part Forana de Mallorca. Basat en fets reals)
Personatges.-
CAMBRER
COMENSAL
XEF
CAMBRER.- (En castellà) ¿Qué tomará el señor para beber? Vino de Ribera del Duero, de la Rioja, de la Mancha?
COMENSAL.- Oh, no, no. Porti’m una copa de vi negre de la casa.
CAMBRER.- (Somrient servilment i estúpidament) Disculpe, pero no entiendo: ¿puede repetírmelo en espanyol?
COMENSAL.- Que no és espanyol el català que jo parlo?
CAMBRER.- (Amb un somriure més idiota encara del d’abans) ¿Cómo dice? Es que yo soy del sur.
COMENSAL.- No sap què és una copa de vi? Una copa de vi negre. De la casa. Això no ho entén?
CAMBRER.- Lo siento, señor. Llamaré al chef.
(Desapareix i de seguida torna acompanyat del XEF)
XEF.- (En mallorquí) Hi ha cap problema, senyor?
COMENSAL.- Aquest cambrer no sap què és una copa de vi negre de la casa.
XEF.- És que vostè li xerra en català. Li ha de xerrar en castellà. (Somriu, per fer-se el graciós) És idiota.
COMENSAL.- (Desconcertat) És idiota? Treballa de cara al públic a Mallorca i no sap parlar res més que castellà?
XEF.- Si vostè li parla castellà el podrà atendre.
COMENSAL.- És que els idiotes que venen a treballar aquí no saben aprendre la nostra llengua? Quin temps fa que viu a Mallorca?
XEF.- No ho sé. Amb nosaltres ja porta dos anys fent feina i no tenim cap queixa.
COMENSAL.- (Dirigint-se a CAMBRER) Quants anys fa que vostè és a Mallorca?
CAMBRER.- ¿Qué? ¿Cómo dice?
XEF.- (Al CAMBRER) Te pregunta cuanto tiempo llevas viviendo en Mallorca.
CAMBRER.- (Sempre amb el seu somriure d’hipòcrita submissió) Ah, ya entiendo: siete años y medio.
COMENSAL.- (Dirigint-se a XEF) Crec que vostè és més idiota que ell
XEF.- Què!!! Que jo soc mallorquí de tota la vida! A mi no m’ha d’insultar!!!
COMENSAL.- El que jo deia. (S’aixeca) No l’insulto: l’informo. Vostè no sap que és idiota perquè és idiota del tot.
XEF.- Què s’ha cregut qui és, vostè? No li consento que...!
(COMENSAL, ja dret per anar-se’n, fa mitja volta i surt del restaurant.)
TELÓ
Commenti