Hafez de Xiraz, Tots els motius de l’èxtasi, Edició de Pere Suau. Edicions Cal·lígraf.
La poesia persa clàssica és mirall i font per a la poesia occidental posterior. La seva influència es pot veure en l’obra de Ramon Llull i San Juan de la Cruz. Lo nostre savi Ramon quan escriu els versicles del llibre d’Amic e Amat (s.XIII) explora la font sufí d’inspiració. En deia “metàfores morals”. Un camí interior. Una experiència emocional. La mística del sufisme té la finalitat d’accedir al coneixement directe de Déu, sense passar pel culte extern. Religiositat o erotisme? O totes dues coses en funció de com n’interpretem la lectura. El Càntic dels Càntics n’és un exemple.
Shakespeare va batejar el país de Cyrus el Gran com la terra dels sufies i els textos ho demostren. Entre els segles X i XIII hi ha l’obra de Hal.lag, Ferdosi, Rumi, Sa’di, Omar Kayyam, antecedents de la poesia de Hafez. Poetes molt coneguts en la cultura anglesa i aquí molt poc perquè no en tenim versions o traduccions al català. Traduïts teníem el Diwan de Hal·lag (ed. Fragmenta), El jardí de les roses de Sa’di (Adesiara), i d’Omar Khayyam Els Robayat (Quaderns Crema) i les Quartetes (Adesiara). Ara, celebrem poder llegir també els poemes de Hafez de Xiraz en la versió que el poeta mallorquí Pere Suau publica a Edicions Cal.lígraf. En general alguns traductors europeus han renunciat a la literalitat extrema per donar prioritat al sentit del poema. La qüestió principal en qualsevol cas és veure com la llengua d’arribada fa seus uns poetes que tenen un grau molt alt d’interès per als occidentals a més de la qualitat literària de les versions.
Hafez va ser traduït al castellà per la prolífica i documentada Clara Janés i Ahmad Taherí. Però no el teníem en català. Fer créixer el nostre catàleg de traduccions és imprescindible en una cultura que aspira a ser normal i completa. I aquí cal agrair a l’editorial la voluntat d’oferir-nos aquestes versions, amb el risc econòmic que comporta avui editar poesia clàssica.
Hafez és el gran poeta nacional d’Iran, l’estrella dels poetes perses del segle XIV, nascut a Xiraz, la ciutat dels jardins, les roses i el vi.A través d’unes imatges simbòliques ens canta l’elogi d’una vida senzilla, en comunió amb els elements de la naturalesa que ens mostren el goig en la bellesa i la sensualitat, la contemplació humil i sàvia del misteri, unes gotes d’Epicuri i d’Horaci per a una pau virtuosa i un esdevnir amorós. Llum i amor a parts iguals. Poeta universal. Blasmat per la teocràcia islamista oficial, ell separava clarament els hipòcrites dels falsos i ens suggereix una actitud basada en la veritat interior. Els poetes sufís al seu moment eren sospitosos perquè aspiraven a la unió mística directa amb Déu, sense passar perls tràmits dels culte extern imposat per la ortodòxia. Eren pietosos però de manera lliure. I això no podia ser perdonat pel poder teocràtic. Hafez ens ve a dir que Déu ha creat les coses belles del món per al nostre gaudi i que en el fons la nostra moral és estimar Déu i practicar la bondat. Vegeu les similituds amb la posició lul.liana, tot i els cent anys de distància entre l’un i l’altre. Em remeto al Llibre de Meravelles i l’amor d’Amic e Amat. Amor platònic referit al misteri, la bellesa i la perfecció moral.
La poesia de Hafez ens diu el prologuista, Octavio Cortés Oliveras, “és universalment considerada com un dels cims de la poesia persa”. Hafez usava l’estrofa poètica anomenada gazal, un equivalent al sonet de la nostra tradició. Per això també s’ha equiparat a Petrarca. Una forma estròfica sempre associada a la música. i ell hi dona un nou impuls a partir de la tradició anterior.
Tot i tenint set segles al darrere els poemas de Hafez són una presència viva a l’Iran. Un poble que estima la poesia i la conserva en la memòria. Peregrinacions davant la tomba del poeta, com a homenatge que perviu amb el pas del temps, és un fet habitual. I encara avui aquesta poesia no és una moda sinó que els seus versos s’han fos en l’ànima del poble i la gent els recita sovint. Travessa les generacions.
Mentre vaig llegint Hafez amb delit, l’atzar em procura un testimoni al costat de casa, un artesà a Barcelona, refugiat de la república islàmica, a qui agrada més la poesia que la “doctrina” dels barbuts i m’explica que coneix els poemes de Hafez des de l’escola. Els recita de memòria i s’emociona veient la traducció catalana. Em diu que les paraules del poeta li generen pau, que és el poeta clàssic més important del seu país, i que quan té un dilema existencial, que l’amoïna, obre el llibre per una de les pàgines, i on posa el dit, el dístic li ofereix el consell savi que li cal. Aquest costum devot el comprovo també en alguns films iranians molt interessants que hi ha a la plataforma Filmin, per exemple, Shayda o Yalda. Hafez com a oracle és una tradició popular ben viva. Sense oblidar els joves rebels que es troben a la nit per beure i recitar Hafez com a signe de dissidència.
Els motius. Al llarg dels noranta poemes versionats se’ns fa evident la visió iraniana del món a través dels contraris, figuracions i al.legories amb un criteri de selecció ben elaborat. El llibre s’estructura en blocs d’imatges, la bellesa de l’amant i l’amada, el plaer i la jovenesa, el foc, Xiraz, el cant, la perla, la rosa, el jardí, l’espill, la copa, els ocells, l’amor, l’esperança, el sender, els amics, la pobresa, la bondat, el pas del temps, el valor simbòlic del vi “ el vi que també com les roses vermelleja”, “el vi de gust tan emparadisat”....
El vi, com el sol, el cor caldeja; la lluna, com la copa, fredeja. Aboca ja tot el sol en el veire de la lluna!
Una lògica d’imatges que se superposen, s’agermanen i ens ofereixen un mosaic bell i molt suggerent, atemporal, fragmentat però complet.La poesia inseparable de la vida. Totes dues en perfecta simbiosi, cuinades amb saviesa i lirisme.
Sense oblidar la ironia, la protesta i la sàtira. Henry Corbin, filòsof francès, estudiós de l’islam en la seva Historia de la filosofia islàmica diu que la poesia de Hafez és una protesta clamorosa de l’islam espiritual contra la tendencia a reduir-lo a una religió legalista...”
“ Enfuig-te, Hafez, perquè encara que tothom, amb adulació, fa el mateix, Tu, davant el rei el segle, no has vengut per agemolir-te.”
L’èxtasi. “El vent s’enrulla en el tirabuixó de l’amada, ella contempla en el verger la bellesa de la rosa i sent l’enyor d’uns llavis, com un enamorat que, en l’alba, espera el cant d’un rossinyol que lluneja, Una copa de vi flameja... un xiprer s’encimbella. Tot fa olor de veritat i de bellesa....” diu en Pere. Tota la bellesa del món a través d’imatges potents combinades amb la música que aporten els versos per acostar-nos al misteri. Però Hafez avisa “No facis les preguntes com i per què/ i aprèn que el bell misteri de les coses mai no contesta”.
En Pere ens la transmet en unes versions on el sentit i la bellesa és el més important. S’ha amarat de l’ànima poètica de Hafez i ens la retorna amb el nostre codi lingüístic amb una correspondència exquisida a través de l’eina creadora de l’idioma. Poeta sobre poeta. Imatgeria, il.luminació, sàtira i saviesa. L’èxtasi. Tot això i més trobem en aquests dos poetes que, acordant espai i temps ben allunyats, mostren el poder universal de la poesia.
En Pere Suau, poeta i traductor. Com a traductor ja va demostrar un bon ofici literari amb les versions dels Himnes Òrfics (2022). Un homenatge al món grec arcaic i a la nostra llengua dúctil i bella. Unes versions com ara les de Hafez fetes amb devoció exemplar als poetes versionats i a la llengua. Els Himnes mostren l’esplendor d’un món no domesticat per la mirada racional i “superior” de l’home actual. Una poesia per llegir a poc a poc i reflexionar.
Com a poeta ha estat força premiat per la sevaobra. Des del 2002 que li van donar el PremiRei en Jaume per Cremaran vespres i albes fins el 2023, el 25è Premi Vila de Lloseta per Una cadernera en flames ha obtingut diversos guardons com ara el premi Miquel Àngel Riera el 2012 per He estotjat un ram de versos per al teu dolor; el Miquel Martí i Pol, el 2012, per Gust d’ametller o de lluna, (ex aequo,); el 44è premi de poesia Marià Manent l’any 2020 per Cignes tenebrosos; el 13é premi de poesia Jordi Pàmias el 2021 per Cors artesians i el 5è premi de poesia Vila de Porreres per Pascor (2022). Un investigador i creador imparable com fa palès amb els treballs poètico-musicals com Triangles a la boca i Tretze poemes I un post-it a la memòria.
Tots els motius de l’èxtasi és un exemple de la seva habilitat poètica. Fa un exercici brillant de creació, juga amb la formació de paraules i les combina amb un bon sentit del ritme, sense perdre el sentit final. En definitiva enlluerna. Algú afeccionat al piano en diria virtuosisme als dits. Amb quin gust retrobem el mot veire i gaudim de paraules que ni sospitàvem o no en fèiem cabal, cortrencar, conversejar, pobrejar, la lluna envesprida, enllagrimar-se, avidar, denejar, desdelitar-se, esparpillar-se, ennovar, totstemps etc. Rescat de la bellesa dels mots en un jardí d’orquídies.
Llegir Hafez és una festa dels sentits. I una bona degustació de la lectura serà més intensa amb les aromes d’una copa de syrah al costat. I que ressoni ben clara la música de les paraules per a un èxtasi sense “ciència ensuperbida”.
Comments