top of page
Writer's picturePere Joan Martorell

'S’accepten encàrrecs' de Sebastià Alzamora

S’accepten encàrrecs

Sebastià Alzamora

Ensiola Editorial, 2023


Sebastià Alzamora ens presenta un recull de contes divers i engrescador


De vegades, els llibres de contes mantenen una certa unitat, ja sigui a nivell temàtic o bé perquè alguns personatges passen d’una història a l’altra, per exemple. En la majoria de casos, però, l’únic element en comú que podem trobar-hi és que han estat escrits per la mateixa persona, la qual cosa en determina un estil concret, una forma d’escriure força reconeixible, en definitiva, una caterva de fílies i fòbies que podem anar trobant al llarg de les narracions. En aquesta ocasió ens topam amb un aplec diferent del recull convencional, ja que es tracta de la recuperació —i posterior revisió i reescriptura, en algun cas— d’uns textos que varen ser escrits i publicats en èpoques molt diferents i sota circumstàncies diverses. En qualsevol cas, el punt d’encaix en aquest volum l’hem de cercar en relació al títol mateix: S’accepten encàrrecs (Ensiola Editorial, 2023). En efecte, totes les peces narratives sorgiren sota demanda. Probablement, podem cercar la causa d’aquesta publicació que aplega deu contes de temàtiques ben diferents i emprant també tota casta de fórmules narratives en una evidència incontestable: Sebastià Alzamora s’ha convertit en un dels grans escriptors de la literatura catalana actual, després d’una llarga trajectòria avalada pels premis més importants i per traduccions a altres llengües. Ara, Alzamora retorna als lectors peces breus espargides per aquí i per allà, i ens dona a conèixer potser la seva faceta menys popular, aquestes narracions curtes que toquen temes claus i adopten punts de vista singulars. Hi ha qui té una mirada estranya i aquell que ha de donar una mala notícia. Aquell que es refugia en la solitud de l’escriptura per vèncer l’addicció i aquell altre que espera l’arribada de la metamorfosi per lliurar-se a les aigües. Hi ha les caminades amb el pare i la presència al cafè d’un client que sembla fantasmagòric. En conjunt, Alzamora ens demostra una vegada més que domina a la perfecció els recursos literaris i sap dosificar bé la tensió narrativa per mantenir-nos atents i encuriosits. Entre aquestes històries podem trobar-hi besllums de realisme màgic i d’un cert debat existencialista.

Opmerkingen


bottom of page