top of page
Writer's pictureMiquel Riera Mayor

Poemes de Miquel Riera Mayor



Records en pols


Faig els camins eterns

De les ciutats buides


Sento el fred tallant

De les brises emmalaltides


Contesto les preguntes absurdes

De les mirades desfetes


Tot cercant el somriure

Que vas perdre aquell matí




La nostra paraula


Tu, jo i l'enrenou fugaç,

Intervals de so i silenci,

Síl·labes que ens composen,

Colors que confonen l'oïda


Inquietant paraula dolça

Sura inert a la nostra vorera

No la sentim, tan sols hi és


I quan ens volem donar compte,

La tenim fosa entre els llavis.




L'apocalipsi


Set i quart del matí

L'asfalt calcinat

El sol obscè

El moix extint

El desastre omnipresent


Set i quart del matí

L'asfalt gelat

El sol mandrós

El moix sense rumb

La rosada omnipresent


Estàvem escapant

I ens hem detingut aquí

L'apocalipsi és per tot

Per tot menys en aquest carrer;

El nostre carrer




La casa de Circe


A la casa de Circe

Les hores passen més a poc a poc

La sorra cobreix l'entrada

Les buguenvil·líes creixen sobre la pedra


A la casa de Circe

Les hores passen més a poc a poc

Els hostes s'embriaguen

Els rellotges no envelleixen


A la casa de Circe

Les hores passen més a poc a poc

Els gossos no et reconeixen

Els ocells no canten


A la casa de Circe

Res és com hauria

Tan sols un somni etern atrapa a qui s'hospeda

Un somni encegador que taca els records dels caminants.




La nostàlgia


Ets el color; el vermell de les roselles al pati

Ets la veu; l’Odissea d’abans d'anar a dormir

Ets el gust; el suc de pera al fons del tassó

Ets la hipnosi; els peixos de colors dins la font

Ets l’olor; la mescla de perfum i tabac

Ets els nervis; les nits de futbol a la ràdio

Ets la vitalitat; les passejades en bicicleta sobre l’horitzó

Ets el tacte; els estius de sal i gavines

Ets la consciència; l’aperduar de la innocència aquella primavera

Ets la despreocupació; la cabana al bosc

Ets l’herència; les muntanyes de llibres eixuts

Ets la mancança; les classes eternes de trigonometria

Ets la felicitat; l’olor a vainilla de les discoteques


Ets la nostàlgia

No te’n vagis mai

Comments


bottom of page