OBRIR D’ULLS
Tancar d’ulls:
brises hipnòtiques
sol silenciós, horitzons inversemblants, traçats de blaus marins,
cossos salats;
ampla llum de llibertat.
Obrir d’ulls:
estiu evaporat
07639
El soroll de la lluita de les ones
Em portarà sempre als vespres d'aire tèrbol,
on la despreocupació etzibava el Carrer Cornets, nerviós i alterat durant l’hivern.
L'olor d'alga arrossegada
Em portarà sempre als plats d'estiu: al trempó, a la fideuà i al gelat,
que omplien de goig i plenitud el Carrer Cornets
Els timbres de les bicicletes
Em portaran sempre a les becades als llits rovellats, que regulaven l'horari indisciplinat i mandrós del Carrer Cornets
Les persianes blanques
Em portaran sempre a les postes de sol infinites, que apaivagaven l'enrenou i el baf del Carrer Cornets
Avui dia
continuo cercant estímuls per enyorar
AMNÈSIA
Ja no es veuen els xots a la mar,
Les roques sàvies ja no donen consells als illencs
Ni tan sols els pins fan ombra als nens que corren descalços
Tampoc a la nit s'encenen les llums dels pescadors
Ni les jaquetes es canvien per camises crues i fresques
Els darrers fragments d'aquells estius
que em quedaven per oblidar
es van esvaint lentament,
I com ruïnes vetustes, deixen en mi una història que aviat tampoc
no reconeixeré.
ELS ESTIUS
No serà l'estiu de llamàntols i llagostes
No serà l'estiu de piscines quilomètriques
Tampoc l'estiu de passeigs en iot
Però serà l'estiu dels tassons i les llosques trepitjades,
l'estiu de ferides i picades als turmells
d'horabaixes de futbet,
de capbussades al torrent
d'hamaques entre els arbres
Cap altre estiu em podria fer feliç
CORN MARÍ
I un dia,
submergit en la grisor i la mediocritat
d'una ciutat sense nom,
on governin les xifres i les parets s’encongeixin,
trobaràs aquell corn marí
que la teva mare t'assenyalà entre l'arena un dia d'estiu
ara ja irrecuperable
Aquell que,
essent un nen,
guardaves com un tresor,
però que, cada dia,
es va anar fent una mica més insignificant
D'entrada no el recordaràs,
confondràs els records a la vista
Però quan l'atraquis a l'oïda,
sentiràs,
amb les ones de fons,
com la teva mare et deia
que hi havia alguna cosa entre l’arena
que era tersa com els estels i imitava el plor de les ones
Comments