A més de novel·les, obres dramàtiques, reculls de contes i articles, fa més de trenta anys que escric microrelats. Sempre m’he sentit fascinat per aquestes formes narratives en les quals, a més de la brevetat i la condensació, és imprescindible la complicitat del lector. Vaig publicar cinquanta-sis contes breus escrits entre 1990 i 2003 a Distàncies curtes (Lleonard Muntaner, 2003), i enguany he publicat L’impacte dels meteorits (Disset Edicions), un aplec que en recull un total de seixanta-tres nous, realitzats entre 2004 i 2023. Una altra vintena han aparegut esparsos a antologies, revistes i diaris. Publicaré aquí, a Ploma.cat, una sèrie que per diverses circumstàncies han quedat inèdits i algunes noves versions de contes publicats a Distàncies curtes.
Els he distribuït en tres blocs:
Microrelats intertextuals.
Noves versions de contes de Distàncies curtes.
Microrelats eròtics.
Els primers, que he titulat “Desenllaços inesperats” són els que apareixen avui. Es tracta de peces brevíssimes en les quals conto amb la complicitat del lector, tot pressuposant (com segur que és el cas dels que han llegit fins aquí) que coneix les obres literàries de les quals canvio o transformo el desenllaç.
Desenllaços inesperats
I
El rei Xahriar, després d’haver escoltat part de la historia del mercader que matà el fill del geni de manera atzarosa amb els pinyols de dàtils, i d’haver besat els seus fills que tant estimava, per seguir el costum i no trencar la seva voluntat, va fer tallar el coll a Xahrazad, igual que havia fet amb les anteriors esposes. En donar l’ordre no va ser conscient que convertia en trivial una bella història i perpetuava la desolació de les properes mil nits de la seva vida.
II
Ja s’ensumava la jugada del llop. Es dirigí a la casa de la padrina amb una Browning GP-35.
III
PER VERSIÓ NOVA (CALAMBUR)
Perversió: no va poder evitar pecar de manera ignominiosa amb Floria Aemilia abans del seu darrer alè. Era la primavera de l’any 386. Per tant, encara que només sigui en el territori de la ficció, Agustí d’Hipona no va tenir temps de convertir-se ni de penedir-se. Tampoc d’escriure les Confessions. Roman a mercè de la tempesta que l’arrastra eternament d’un lloc a altre al cercle segon de l’Infern imaginat per Dant.
IV
Mentre Rafaello Sanzio pintava L’escola d’Atenes, Georgius Faustus, malgrat l’anhel de saviesa, va acabar venent la seva ànima per coses tan fútils com l’èxit professional, la riquesa, una joventut prolongada i el poder de la seducció. Tots els escriptors que van conèixer el pacte, en saber que Mefistòfil era tan incaut com a negociant, oferiren la seva ànima encara que només fos per la meitat del que l’alquimista havia obtingut. Amb plenes garanties, a més, que no hi hauria subterfugis en el desenllaç.
V
Tothom sap que Emma Rouault i Anna Arkadievna es casaren amb Charles Bovary i Alexei Karenin. També que la monotonia del matrimoni les portà a una existència fada i grisenca, fins que es rebel·laren i trobaren la passió i l’amor en braços de Rodolph Boulanger i el comte Vronsky. Yonville i Sant Petersburg en foren els escenaris. La fugida: l’arsènic i les vies del tren. El que no saben és que Boulanger va morir d’unes febres tercianes envoltat de la seva esposa, una rica hereva més lletja que un pecat, i tres criatures; i que a Vronsky li badà el pit una bala disparada en un duel per haver qüestionat l’honor d’un company d’armes en una partida de cartes. Cap dels dos va ser conscient, abans de morir, que l’únic propòsit de les seves vides havia estat estimar dues dones excepcionals que mai no van merèixer.
Comments