Lluny de la pàtria
Heinrich Heine
El Gall Editor
Aquesta antologia es presenta amb un pròleg força interessant de Jordi Jané
Avui dia, certs corrents estètics ens semblen desfasats, fins i tot ridículs, empremtes i romanalles d’un temps i unes tendències que ja hem deixat enrere. Cal tenir en compte, però, que els moviments literaris solen sorgir per contraposició, amb l’objectiu d’evolucionar cap a noves fites creatives, perseguint constantment una modernitat que sempre fuig del present. I això sol passar en totes les arts, que van renovellant-se cíclicament apostant per models diferents i assajant noves fórmules. Per això mateix, a l’hora de posar-nos a fer valoracions, convé tenir ben presents el context, l’època i les circumstàncies en què s’ha desenvolupat l’obra. El Gall Editor ens presenta una antologia del poeta romàntic alemany Heinrich Heine, titulada Lluny de la pàtria, amb tria i traducció de Feliu Formosa. Com a alternativa a la Il·lustració i a la Revolució Industrial, el poeta romàntic se sent molt més a gust amb l’exaltació de les passions i l’abrandament de les emocions, sobretot fent servir escenaris de la natura més tenebrosos i exaltats. Heine va haver d’exiliar-se a París, i des d’allà criticava el que no li agradava, a més d’intentar establir lligams positius entre francesos i alemanys. Entre el versejar amb rima que solia imposar als seus poemes, sovint s’hi escola una fina ironia, un to de denúncia que provocà que els nazis prohibissin la seva poesia. Sovint podem trobar aquesta unió de naturalesa i sentiments: «Al més de maig, meravellós, / quan esclataven tots els brots, / llavors dins el meu cor / ascendia l’amor». També són recurrents els poemes dedicats a la pàtria, al patiment per ser lluny: «Quan de nit penso en Alemanya / perdo el son i no el puc recuperar. / M’és impossible tornar a tancar els ulls / i vesso llàgrimes ardents». En efecte, avui dia aquests versos ens poden semblar propers a la cursileria, però, com dèiem, és important visualitzar-los entorn d’un moment històric concret i d’uns condicionaments artístics específics. Cal tenir present que Heine va condicionar l’obra de poetes tan importants, ja al segle XX, com Brecht i Enzenberger.