Joseph Conrad,
El cor de les tenebres.
Traducció de Yannick Garcia.
Sembra Llibres, 2017.
Hi ha llibres clàssics que amb el temps perden la seva significació, però n'hi ha que amb el pas dels anys no fan sinó augmentar la seva força expressiva, fins a esdevenir gairebé immortals. Aquest és el cas d'El cor de les tenebres de Joseph Conrad (1857-1924), una novel·la curta que retrata de manera crua i cruel la condició humana i la seva "baixada als inferns". Ambientada a l'Àfrica colonial, la història narra la travessia del jove mariner Marlow que ha rebut l'encarrec d'endinsar-se per un riu africà, tot buscant el misteriós Kurtz, un agent d'una companyia europea, desaparegut des de fa mesos. Durant el viatge per la selva africana, Marlow és testimoni del salvatgisme, tant dels aborígens com dels europeus destinats al continent africà, sotmesos ambdós a un procés de degradació moral i mercantil. El protagonista no pot deixar de demanar-se, qui és Kurtz? Un home, que sembla que ha embogit, però que en realitat ha trencat amb els motlles de les convencions socials i que viu una realitat brutal al marge dels cànons de la civilització europea. Marlow acaba trobant Kurtz i, per deferència a qui no hagi llegit aquesta magnífica obra, no desvetllarem com acaba el relat, ni quines són les crues paraules agonitzants de Kurtz. Amb tot, una cosa esdevé certa, el viatge de Marlow ha estat un trajecte iniciàtic; un espai de revelació de la condició humana i de la baixada a les tenebres del fons del cor. La novel·la de Conrad va ser publicada originalment l'any 1902 i, evidentment, l'enfocament del tema del colonialisme ha canviat. El llibre ha rebut moltes crítiques pel tractament que en fa dels aborígens africans, a qui retrata com a salvatges "per se". Però cal no oblidar que en aquell temps el debat entre colonialisme i anticolonialisme era ben viu, sobretot pels estralls causats pel sinistre rei Leopold de Bèlgica, que deixa milions de morts a la República Democràtica del Congo i a tot el continent africà. En aquest context, s'ha d'entendre l'obra de Conrad com un al·legat contra el colonialisme i la barbàrie de la civilització europea, enfocada a l'explotació i la depredació dels recursos de tot un continent. Com assegura Albert Sánchez Piñol, al magnífic pròleg d'aquesta edició catalana, el relat expressa la "lucidesa humana" davant un viatge interior i exterior per les tenebres que ens transiten. "Al capdavall, el mèrit d'El cor de les tenebres potser no sigui ni estilístic ni històric, ni moral ni humanístic. Ni tan sols literari. Potser la gran troballa de Conrad hagi estat mostrar-nos que, després de tot, l'autèntic cor de les tenebres es troba a les tenebres del nostre cor", assegura Sánchez Piñol. Salvatgisme i civilització són les dues cares d'una mateixa realitat, que expressa l'ambivalència de la condició humana, sotmesa a l'atzar i a l'error. La novel·la de Conrad ha gaudit al llarg dels anys d'una gran adaptació de formats, ja sigui en còmic, obres de teatre o cinema. Apocalypse Now de Francis Ford Coppola o Àlien de Ridley Scott són dues de les adaptacions més significatives, que canvien el colonialisme europeu per la guerra imperialista i la conquesta de l'espai. La lectura d'aquest llibre és la millor manera de commemorar l'any del centenari de la mort de Conrad i, amb tot, una cosa és clara, aquesta novel·la curta de l'escriptor en llengua anglesa continuarà brillant al firmament de la penombra i en el cor de les tenebres.
Komentarze