POLÈMIQUES EN ELS PREMIS CIUTAT DE PALMA (VI i darrer)
En l’etapa democràtica els premis literaris es normalitzaren i el català es convertí en l’única llengua vehicular, fet que no es qüestionà durant les dues darreres dècades del segle XX. També començaren a augmentar les categories que res no tenen a veure amb la literatura i la dispersió li feu perdre al certamen, segons el meu parer, l’element genuí.
Amb l’arribada del nou mil·lenni tornaren les polèmiques enceses. Dia 20 de gener de 2001, al mateix temps que se celebrava la gala dels premis, molts de lletraferits i artistes feren un acte paral·lel, de protesta, contra la política cultural i lingüística de l’Ajuntament del Partit Popular (tot i que el germen havia estat una exposició de ceràmiques de Lladró al Palau Solleric) que s’anomenà 'Arruixada'. Joan Fageda, aleshores batle de la ciutat, va parèixer entendre el missatge i va procurar no enterbolir el camí dels premis. Tanmateix, la corrent de política bruta contra la nostra llengua, que havia quedat una mica esmorteïda en els darrers anys, va acabar per fer esclatar una altra polèmica important: l’Ajuntament de Palma, essent batlessa Catalina Cirer (que havia substituït a Fageda) i regidor de Cultura Rogelio Araújo, va decidir l’any 2003 convertir en bilingües els premis de novel·la i poesia, que eren els únics que subsistien (s’havien eliminat els de teatre i periodisme). Així es crearen per ser atorgats l’any 2004, juntament amb el 'Llorenç Villalonga' i el 'Joan Alcover', els premis 'Camilo José Cela' de novel·la i 'Rubén Darío' de poesia per a obres en castellà. Aquest fet propicià que molts d’intel·lectuals i escriptors alcessin la veu en contra d’una mesura que semblava tan arbitrària com innecessària. Es van escriure molts d’articles criticant aquesta decisió del Consistori tant a l’illa com al Principat. Hi va haver molt d’enrenou i fins i tot l’AELC demanà els escriptors que boicotegessin el premi. Tot i així els premis bilingües duraren fins a la convocatòria de 2007 i, tot i que descendí el nombre d’obres presentades, van seguir atorgant-se (això sí, en lloc d’un sopar com era tradició, se substituí per un acte descafeïnat al Castell de Bellver).
Una anècdota és que a la primera convocatòria bilingüe es presentà una obra en blanc titulada 'Vergonya, cavallers!' (apòstrofe dedicat al consistori i al jurat del premi) i a la de l’any següent una altra amb fragments del Quixot.
El 2007 amb el triomf a l’Ajuntament del Pacte de Progrés es restablí la normalitat i el seny, l’essència dels premis literaris amb la convocatòria sols en la llengua de la nostra terra.
Fins que el 2011, amb la victòria altre cop del PP, tant al Govern autonòmic com a l’Ajuntament de Palma, tornaren a convertir-los en bilingües. El batle Mateu Isern instaurà altre cop els premis 'Camilo J. Cela' i 'Rubén Darío', i va escenificar la càrrega política que havien adquirit els premis organitzant una gran festa en el Teatre Principal el dia de Sant Sebastià de 2012. Tanmateix, les organitzacions d’escriptors (l’AELC i el PEN) celebraren una festa paral·lela anomenada 'Sant Sebastià Literari' a Can Alcover, una alternativa al desprestigi que havien tornat a adquirir els premis, que fou un gran èxit: hi acudiren gran part dels escriptors residents a l’illa i es feu un recital poètic. Així com al Principal gairebé no acudí ningú del món de la cultura, Can Alcover s’omplí d’escriptors. I es repetiren actes similars, també a Can Alcover, durant els tres anys següents que obtingueren un gran èxit de participació no sols literària sinó també ciutadana.
A l'edició de l'any 2015, amb la victòria altre cop de les esquerres, amb la presidència de Francina Armengol al govern de la Comunitat, i un pacte a l’Ajuntament de PSOE, PSM i Som Palma, es tornà a recuperar la versió original del guardó només per a obres presentades en català.
Tot i que les aigües pareixien tranquil·les i cap controvèrsia important havia esquitxat en els darrers anys els premis literaris (sí en canvi els d’altres categories), la traca de les polèmiques s’ha produït amb la concessió dels premis d’enguany: el de poesia a una obra en castellà traduïda al català per no se sap qui ja que l’autor és madrileny i no coneix la nostra llengua (la notícia ha aparegut publicada fins i tot als diaris d’àmbit nacional) i el fet que entre prop d’un centenar d’obres a concurs el premi de novel·la hagi estat declarat desert.
I per si no fos suficient, la negror que s’acosta presagia tempesta i noves polèmiques: El fet que els dirigents del PP, a quatre mesos per a les eleccions, ja afirmin que si guanyen tornaran a convertir els premis literaris en bilingües, demostra a les clares que els polítics no pensen en els guardons com una plataforma cultural ni un incentiu per a la creació literària sinó que els veuen sols com una arma política i ideològica. Penós.
Miquel Àngel Vidal, Escriptor
Comments