La substitució demogràfica del nostre poble

Els mallorquins, una minoria cada vegada més petita

Durant el primer quart de segle la població de les Illes Balears ha crescut a un ritme vertiginós. En només vint-i-cinc anys hem crescut en 416.793 habitants. Però aquest augment demogràfic no es deu al creixement vegetatiu, sinó al balanç migratori positiu. Mallorca està a punt d’arribar al milió d’habitants, actualment té 959.801 residents. Menorca ja supera els 100.000 habitants. Les dades d’Eivissa i Formentera, de les quals parlarem més endavant, són encara més alarmants. 

L’any 1971 al nostre territori hi havia al voltant dels 532.942 habitants. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, dia 1 d’abril del 2024 la població total de les Illes Balears era d’1.234.106 habitants. A aquesta xifra li hauríem de sumar els milers d’estrangers, principalment alemanys i anglesos, que, malgrat que estan empadronats als seus països, viuen bona part de l’any aquí. A més, també cal sumar-hi els milers de migrants que cada any arriben a les nostres costes fugint de la fam, misèria, guerres i genocidis. Enguany n’han arribat més de 3.500. La crisi migratòria és un autèntic drama humanitari i un problema internacional molt difícil de gestionar. Tenint en compte aquests dos factors, podríem fer una aproximació de la població real de les Balears en 1.300.000 persones. En definitiva, en només mig segle, el territori ha més que duplicat (i gairebé triplicat) la població. Una autèntica bomba demogràfica. 

Dia 9 de maig del 2024 l'Ara Balears va publicar aquesta notícia: Les Illes Balears han crescut en 54 persones cada dia el darrer any (referint-se al 2023). Això implica un total de 19.710 nouvinguts en només un any. El 2022 les xifres  també rondaven els 20.000. Aquesta és l'evidència estadística. La pregunta és: és sostenible continuar creixent a aquest ritme? És sostenible el creixement indefinit de la població a les Balears?

Cal contrastar aquestes dades amb la resta de comunitats autònomes de l'Estat. Les Illes Balears són el quart territori de l'Estat espanyol que més immigrants acull, després de Madrid, Catalunya i el País Valencià. Ara bé, si tenim en compte l'extensió i població de cada territori, veurem que el repartiment del nombre de nouvinguts és molt desigual. El 2023 Espanya va rebre 85.870 migrants, dels quals 19.710 arribaren a les Illes. Això és un 23% del total. Espanya té una superfície de 505.990 km² mentre que les Balears, amb 4.995 km², no suposen més que un 0,98% del territori de l'Estat espanyol. Tenint en compte aquestes dades ens hauríem de demanar si és equitatiu aquest repartiment. És just que un territori que no representa ni l'1% del total hagi d'acollir el 23% de la immigració?

També és necessari parlar de densitat de població. Castella i Lleó és la comunitat autònoma amb més extensió d'Espanya i alhora té una densitat de població de 25 habitants per km². Les Balears, en canvi, són el territori amb menys extensió i tenen 248 hab./km². A més, si analitzam l'evolució demogràfica de les comunitats autònomes, observam que hi ha una gran desigualtat. L'any 2008 Castella i Lleó tenia 2.563.521 habitants. El 2024 en tenia 2.383.703. Aquestes dades mostren com, en setze anys, hi ha hagut una disminució de 269.818 habitants. En canvi, a les Illes Balears, amb només un quart de segle, han crescut en 416.793 habitants. Segons una predicció de l'Institut Nacional d'Estadística, les Balears poden arribar a assolir la xifra d'1.500.000 habitants l'any 2037. El nostre territori és la comunitat autònoma que més ràpidament creix en població a causa de la constant arribada d'immigrants.

El 2020 l'Heraldo-Diario de Soria va publicar un article que ja anunciava aquest despoblament: El 70% de Castilla y León ya es un 'desierto demográfico' sin habitantes. Set de cada deu municipis tenen menys de 10 hab./km². A més, dos terços dels municipis de la Comunitat tenen una densitat de població per davall del límit que la Unió Europea marca per parlar d'un problema greu de despoblació. Castella i Lleó no és l'únic territori que es troba en aquesta situació. També pateixen el mateix problema Extremadura, Astúries, Castella-la Manxa i Aragó. De fet, Extremadura és un territori deu vegades més gran que les Balears, però, així i tot, té menys població que el nostre territori.

Com així hi ha comunitats autònomes que estan perdent població i n'hi ha d'altres, com la nostra, que són superpoblades? La resposta la trobam en el desenvolupament econòmic dels territoris. La immigració va allà on hi ha feina, oportunitats i prosperitat econòmica. Dins l'Estat espanyol hi coexisteixen dues realitats completament diferents: la España vaciada i l'Espanya superpoblada. Per què no s'ha cercat un equilibri adequat a l'hora de gestionar l'arribada migratòria? Per què no es posa remei a la saturació i a la sobrepoblació de les Illes Balears i no s'envia bona part dels milers d'immigrants que arriben cada any a la España vaciada? Doncs perquè l'Estat no té autoritat ni competència per distribuir la immigració així com vol, sinó que és la immigració qui tria el destí, la residència i, a vegades, la feina que li permetrà venir a treballar i viure aquí.

El febrer del 2019 l'Ara Balears va publicar un article titulat: La meitat dels treballadors de les Illes no han nascut a la Comunitat. Dels 560.000 ocupats registrats a les Balears, 111.000 són d'altres comunitats i 165.000, estrangers. Aquestes dades són extretes de l'Enquesta de Població Activa de 2018. Són dades de fa uns anys, però són ben útils per demostrar la realitat. Avui, segurament, són encara més accentuades. Durant els darrers anys el nombre de places turístiques no ha deixat de créixer i, per tant, la demanda de mà d'obra tampoc. És per això que es necessiten milers de treballadors, bona part dels quals venen de l'estranger. La majoria d'ells venen amb la parella i els fills. Per tant, no només venen treballadors, sinó també les seves famílies. Sempre que hi hagi oferta de feina, hi haurà demanda de mà d'obra, i sempre que es necessitin treballadors, vendran immigrants. Aquesta és la dinàmica.

El problema d'aquesta desigualtat econòmica i poblacional que hi ha a l'Estat espanyol rau en la manca d'un pla de desenvolupament econòmic equitatiu entre els diferents territoris. És per això que hi ha desenes de províncies que tenen una indústria insuficient o poc desenvolupada i d'altres que, en canvi, tenen una indústria forta o, fins i tot, estan excessivament explotades en el sector turístic. Aquest és un problema estatal de manca o nul·la previsió demogràfica i territorial. Si no hi ha indústria, no hi ha feina; si no hi ha feina, no hi ha immigració, sinó que hi ha emigració i, conseqüentment, un progressiu despoblament. En canvi, si hi ha un desenvolupament econòmic sense cap previsió de creixement a llarg termini, ni sense tenir en compte les limitacions físiques del territori, llavors hi ha una arribada massiva d’immigrants, que, essent descontrolada i mal gestionada, a la llarga, satura els serveis públics i passa factura a la terra que l'acull.

Malgrat tot, cal dir que la immigració és necessària, no només per al desenvolupament econòmic d'un país, sinó també per equilibrar les piràmides demogràfiques. Espanya és un país de població envellida que accentuarà aquesta dinàmica durant les futures dècades. A més, si tenim en compte que de mitjana només es té 1,2 fills per parella, el relleu generacional no està garantit, ans al contrari, tendirem a la disminució poblacional. També cal dir que el sistema de pensions farà fallida si no arriben nous treballadors que facin feina, cotitzin i paguin impostos per mantenir una relativa Seguretat Social.

En el cas de les Illes Balears, basta observar aquestes dues piràmides poblacionals per veure que fa més de cinquanta anys, l'any 1971, hi havia molta més natalitat i més població infantil i jove. En canvi, hi havia poca població de majors de 65 anys. Ara, la població infantil s'ha reduït gairebé a la meitat. Hi ha menys joves i el gruix de la població de gent gran ha augmentat considerablement. Les previsions són que aquesta tendència vagi a més.

Ara bé, això justifica que a les Illes Balears puguem créixer indefinidament? Les estadístiques demostren que el nostre territori ha crescut massa en molt poc temps i no tenim la capacitat d’assumir l'arribada de desenes de milers de persones en tant pocs anys. No és sostenible ni ambientalment, ni pel que fa a les reserves hídriques ni a la resta de recursos naturals. Tampoc es té en compte la sostenibilitat lingüística ni cultural, fet que està duent al nostre poble a una progressiva marginalització i, en última instància, a l’extinció de la nostra ètnia i identitat.

Amb la crisi de l'habitatge, un altre problema greu, també es fa molt difícil l'acollida dels nouvinguts. On viuran? Hi ha cases per a tothom? O hauran de viure tres famílies a un mateix pis, una cada habitació? És clar que hi ha milers de cases buides que es podrien destinar a aquestes persones. Aquesta és una tasca d'intervenció del mercat l'han de fer el Govern autonòmic i el Govern central. També és cert que és necessari construir noves cases. Però on les hem de construir? En sòl rústic? Hem de consumir, encara, més territori? També hi ha el problema de la mobilitat, les depuradores i la contaminació. Com més gent hi ha, més cotxes circulen, més residus es generen i més es contamina. Quina és la solució? Fer una segona via de cintura? Fer arribar les autopistes, trens i metros a tots els racons de l'illa? Duplicar la flota d'autobusos del TIB? Construïm cases a zones inundables? Ampliam l'aeroport, ja que hi som?

És evident que hem arribat a una situació absurda, del creixement pel creixement, de la indústria per la indústria. Tot això és culpa d'un capitalisme voraç al qual cap govern ha sabut posar límits. Tampoc cap partit ni cap govern ha tengut la valentia ni l'estratègia suficient de posar límits demogràfics. No només cal posar límits al turisme, sinó que també és imperatiu posar límits demogràfics. Créixer indefinidament no és bo ni pel territori, ni pels residents autòctons, ni pels mateixos immigrants. És una qüestió de sostenibilitat en tots els sentits: ecològica, cultural, lingüística, ambiental, d’habitatge, de mobilitat, etc.

Dia 14 d'octubre del 2024 La Vanguardia va publicar un article titulat: El mestissatge de les Balears: la meitat dels habitants no han nascut a les Illes. Fins i tot, parla de "bomba demogràfica", la qual ha fet créixer un 48% la població del territori amb vint-i-cinc anys. L’article explica que les Balears són la comunitat més mestissa d'Espanya. Com a exemple extrem tenim les Pitiüses. A Eivissa el 62% de la població ha nascut fora, xifra que no té en compte els fills dels immigrants. Segons Pere Salvà, professor de Geografia Humana de la UIB, la població forana és encara més elevada. S’han de fer estudis sociològics profunds i ambiciosos. El balanç migratori es pot veure clarament en l'increment desproporcionat de la demografia pitiüsa. Fa vint anys, Eivissa no arribava als 100.000 residents, ara ja són 161.832. Formentera, en només dues dècades, ha duplicat la població. Ha passat de tenir 6.000 habitants a tenir-ne 11.530. A Mallorca, el cas més radical de població estrangera el vivim a Calvià, un municipi on només una tercera part de la població ha nascut a l'illa (9). Hi ha més anglesos i peninsulars que mallorquins. Hi ha nuclis urbans en què pots sentir parlar una dotzena d’idiomes, però, en canvi, el català és completament inexistent.

La substitució demogràfica que estam patint és cada vegada més escandalosa, exagerada i evident. Aquí és quan ens toca la part més trista i complicada, que és assumir que els mallorquins ja som minoria a ca nostra. No és que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs siguem el 50% de la població, ja que del 50% nascuts aquí, al voltant d'un 20% són fills d'estrangers o de peninsulars i, per tant, no són població autòctona. Això vol dir que els mallorquins som una minoria del 30%, una minoria cada vegada més petita. Analitzant fredament les dades, gràfics i estadístiques, em reafirm en el que vaig anunciar fa tres anys en un article titulat Mallorquins! Estam en perill d’extinció. Tant de bo m’hagués equivocat, però, malauradament, aquesta és la realitat. Sí, els mallorquins estam en perill d’extinció.

La substitució demogràfica és com un rellotge d'arena que s'inicià amb el boom turístic dels anys seixanta i que encara no s'ha aturat, ans al contrari, s'ha accentuat considerablement. Els mallorquins estam sent enfonsats en unes arenes que absorbeixen la nostra llengua i cultura. Quan el darrer granet d'arena hagi caigut, ja no quedaran mallorquins per contar-ho. El nostre poble i identitat hauran quedat diluïts en una multiculturalitat global espanyolitzada. Hi haurà un dia que no quedaran mallorquins a Mallorca. Si continuam amb la tendència actual, Mallorca ja no serà Mallorca, serà una illa superpoblada (i supercontaminda) que haurà esgotat i devastat els recursos naturals, així com també haurà perdut la seva cultura i llengua pròpia. Desgraciadament, aquest procés ja està molt avançat i, malgrat que no podem tornar enrere, encara som a temps de frenar o, fins i tot, de revertir la substitució demogràfica del nostre poble.