top of page
Writer's pictureJoan Guasp

La sinceritat


(Al mercat)


Personatges.-

UNA

ALTRA

UNA.- Hola. Feia estona que no et veia. Com estàs? Et trobes bé?

ALTRA.- No.

UNA.- No? No va bé? Què et passa?

ALTRA.- Que no veus que vaig amb crosses? Em vaig rompre el maluc.

UNA.- Oh, quina mala sort. Puc fer res per tu?

ALTRA.- No pots fer res. L’home m’ha abandonat i tinc dos fills amb quaranta de febre.

UNA.- Ja ho val, ja ho val...

ALTRA.- I no he acabat. Estan a punt d’embargar-me la casa.

UNA.- Em sap greu. Necessites diners?

ALTRA.- Necessito salut! Això és el que necessito!

UNA.- M’estàs deixant la moral per terra.

ALTRA.- Tu m’has demanat com estava i jo t’ho estic dient.

UNA.- Però, però...

ALTRA.- Esperaves que no fos tan sincera. No és així?

UNA.- La gent no acostuma a fregar els seus problemes pels morros dels altres.

ALTRA.- Som amigues, no? Idò, ja ho saps! Si en l’amistat no ets pots sincerar no hi ha amistat que valgui.

UNA.- Sí, però qui diu les veritats perd les amistats.

ALTRA.- Això vol dir que has deixat de ser amiga meva?

UNA.- No, però dels amics esperem que ens prestin ajuda, no que ens la demanin.

ALTRA.- Jo no t’he demanat res. Només he contestat a la teva pregunta. Hauries preferit que t’hagués mentit.

UNA.- Tampoc és això. No et posis així.

ALTRA. Que no em posi així? Com vols que me posi?

UNA.- Està bé, està bé... Perdona’m si t’he molestat.

ALTRA.- És clar que m’has molestat! T’he dit com estic i t’has emprenyat!

UNA.- No m’he emprenyat, però no esperava tanta sinceritat per la teva part.

ALTRA.- Ara veig que no ets tan amiga meva com me pensava.

UNA.- Sí que ho soc, però l’amistat no s’ha de fer servir per queixar-se les vint-i-quatre hores del dia.

ALTRA.- Jo em queixo les vint-i-quatre hores del dia? Jo? Però, què dius? Què t’empatolles? És millor no tenir amigues com tu!

UNA.- Res, ja me’n vaig. Quan ens torna’m a veure potser estaràs de més bon humor.

ALTRA.- Humor! Mira qui xerra d’humor!

UNA.- Adeu: ja t’ho faràs!

ALTRA.- Ja t’ho faràs, ja t’ho faràs... Ho veus? (Es posa a plorar).

UNA.- No faltava res més que et posessis a plorar. No hi ha qui t’aguanti! (Surt d’escena)

ALTRA.- Sí, ara s’ha fet l’ofesa. Això és insuportable!

Es posa a plorar desconsoladament fins que cau el

TELÓ

Comments


bottom of page