top of page
Writer's pictureJoan Guasp

La penitència

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ

(A la casa del pare)


Personatges.-

PARE

FILL


FILL.- Pare, he pecat.

PARE.- Ja ho sé.

FILL.- Ja sé que ho saps, però t’ho volia dir.

PARE.- Gràcies per la confiança. Ets un bon fill.

FILL.- No ho tornaré a fer, pare.

PARE.- M’alegro que ho diguis i que m’ho diguis.

FILL.- Em perdones?

PARE.- I tant que et perdono. Estigues tranquil. Existeix cap pare que no perdoni mil vegades mil els seus fills?

FILL.- Em sap greu haver-te ofès.

PARE.- No passa res. Ja ho he oblidat. Oblida-ho tu també.

FILL.- Quina penitència m’imposes?

PARE.- Penitència? Què vols dir?

FILL.- Quin càstig he de complir?

PARE.- Un càstig? Un premi és el que et mereixes!

FILL.- Un premi? Què dius, pare? Vol premiar-me per haver-te ofès?

PARE.- Per haver-me alliberat d’un gran pes i per haver-me proporcionat l’alegria més gran de la meva vida!

FILL.- Pare...

PARE.- El càstig de la joia i del goig suprem! El premi de l’exultació infinita!

FILL.- Goig i joia? Exultació? Pare..., no t’entenc.

PARE.- Vull que t’alegris, fill. Vull que t’alegris de la mateixa manera que jo estic alegre. Veure’t al meu costat no té preu, no té valoració més alta! Fill meu!

FILL.- Jo m’alegro amb tu, però...

PARE.- Et convido a sopar.

FILL.- A sopar?

PARE.- Ja he avisat la mare i tota la família. Ho hem de celebrar. Aquest vespre farem una festa.

FILL.- Pare, ja saps el que dius: la meva penitència, el meu càstig serà una festa i un sopar?

PARE.- T’ho mereixes, fill.

FILL.- Aleshores, jo em faré càrrec de totes les despeses. Jo ho compraré tot llogaré els cuiners i els criats...

PARE.- I què més? Com pagaràs, tu, si t’ho has gastat tot aquests anys passats? Ets un somiatruites!

FILL.- Pare, almenys deixem compartir la consumició.

PARE.- Abraça’m, fill, i anem al millor restaurant de la ciutat, que tothom ja ens està esperant.

(S’abracen i surten d’escena amb moltes mostres de gaubança i eufòria)

TELÓ


Comments


bottom of page