#PetitTeatreQuotidià
(25 de novembre: Dia Internacional contra la Violència Masclista)
Personatges.-
DONA
HOME
DONA.- Gràcies.
HOME.- Gràcies? De què? Per què?
DONA.- Per haver-me tret a passejar.
HOME.- Oh, no té importància. M’agrada fer-ho dos o tres cops l’any.
DONA.- Ets tan bon home!
HOME.- Oh, no em facis tornar vermell.
DONA.- No, t’ho dic de veritat. No tots els homes treuen les seves dones a passejar.
HOME.- Alguns homes no tenen seny ni cor.
DONA.- Tu, sí, perquè em treus de casa de tant en tant: per Nadal, per Pasqua Florida i en algunes festes de guardar.
HOME.- T’agrada que ho faci?
DONA.- Oh, sí. Estic molt contenta!
HOME.- Quina alegria que em dones. M’estimes?
DONA.- T’estimo com tu no saps. T’estic tan agraïda!
HOME.- Això no és res. M’agrada veure’t feliç!
DONA.- Ets un bon home!
HOME.- M’encanta que els meus amics em vegin pel carrer passejant la meva dona.
DONA.- I a mi m’encanta sentir-te a dir això que dius.
HOME.- Estic tan orgullós de fer el que faig!
DONA.- Ja pots estar-hi. Quin orgull més gran que siguis així. T’estimo.
HOME.- Jo també t’estimo.
DONA.- Que de bé que em sento! Voldria demanar-te un favor.
HOME.- Digues. Què vols?
DONA.- M’agradaria que em traguessis la corretja que em fermes al coll quan em treus al carrer.
HOME.- El pròxim dia que sortim a passejar plegats no te la posaré.
DONA.- Gràcies, moltes gràcies.
HOME.- No hi ha de què.
DONA.- Que bo que ets!
HOME.- Exageres. No n’hi ha per tant. Jo soc com soc.
DONA.- T’ho repeteixo: ets un bon home. Millor dit, encara: ets un bon amo.
(HOME somriu i no sap què ha de dir. Continuen caminant, ell davant i ella darrere)
TELÓ
Comments