PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(Interior d’una biblioteca pública)
Personatges.-
LLIBRE
LECTORA
LLIBRE.- T’agrada llegir-me?
LECTORA.- Molt. Ets molt divertit.
LLIBRE.- Què recordes del que m’has llegit?
LECTORA.- Recordo quan has dit que el sentit de la vida és un sense sentit.
LLIBRE.- És que no té sentit preguntar-se pel sentit de la vida.
LECTORA.- Però algun sentit deu tenir la vida.
LLIBRE.- Preguntar pel sentit de la vida és com preguntar per la dolçor de la sucre o pel gust de la sal.
LECTORA.- Una obvietat. La sucre és dolça i la sal és salada. Però la vida què és? Dolça o salada?
LLIBRE.- Això ho hauries de preguntar al Rei Emèrit.
LECTORA.- Mai.
LLIBRE.- O al President dels Estats Units.
LECTORA.- Tampoc.
LLIBRE.- T’imagines si això ho preguntessis al Papa de Roma?
LECTORA.- No m’ho imagino.
LLIBRE.- En canvi a un llibre, a mi, pots preguntar-me el que vulguis.
LECTORA.- No hi ha res més savi que un llibre.
LLIBRE.- Ni més màgic.
LECTORA.- Els llibres deveu costar molts diners.
LLIBRE.- Els llibres ignorem què són els diners.
LECTORA.- Tu no saps què vals?
LLIBRE.- Res. Els llibres som gratis. (Silenci) Però això no és just. En una biblioteca pública com aquesta ningú paga per llegir-nos. No hi ha dret!
LECTORA.- Però els llibres no teniu preu de tan valuosos que sou.
LLIBRE.- Som valuosos si romanem oberts. Un llibre tancat no té cap valor. Ara ho veuràs. (Es tanca sol)
LECTORA.- (Intenta obrir-lo i no pot) Ei, obre’t. Llibre, obre’t!
LLIBRE.- (Segueix tancat)
LECTORA.- Apa, va, llibre: obre’t. Obre’t, si us plau.
LLIBRE.- (Segueix tancat)
LECTORA.- Au, vinga, no siguis així. Obre’t per mi, almenys. (Li fa un petó)
LLIBRE.- (S’obre) Gràcies. Ara, sí. Llegeix-me tot el que vulguis.
LECTORA.- T’estimo! Estimo cada pàgina de les teves i cada lletra de les teves pàgines. No tornis a tancar-te mai més.
LLIBRE.- No ho tornaré a fer.
LECTORA.- M’ho promets?
LLIBRE.- T’ho prometo.
LECTORA.- Bonic, més que bonic! Maco!
TELÓ
Commenti