Byung-Chul Han,
L’esperit de l’esperança.
Traducció de David Torres.
Editorial Herder, 2024.
Byung-Chul Han (Seül, 1959) és un dels filòsofs més importants del panorama del pensament contemporani. Autor de nombrosos assaigs, Chul Han és conegut sobretot per la seva acurada crítica social, que retrata tots els racons foscos de la societat postmoderna. Una de les seves obres principals és La societat del cansament, que s’ha convertit en un referent del pensament de denúncia dels estralls de la societat del rendiment econòmic. Ara bé, en els seus darrers llibres, el filòsof coreà ha adoptat una mirada més positiva, intentant pensar les possibles sortides a les crisis globals que ens afecten. És en aquest context que L’esperit de l’esperança presenta una proposta positiva al voltant d’aquest sentiment humà, que per al filòsof representa una font inesgotable de possible transformació social. Així, de la desesperació més profunda del nostre present, caracteritzat per guerres, pandèmies, catàstrofes climàtiques, etc., també en neix l’esperança més íntima. L’esperança ens obre temps futurs i espais inèdits, en els que entrem somiant. És tota una manera d’existir, que no deriva de fets presentats, sinó que possibilita nous esdeveniments precisament quan semblarien més impossibles. Convocant i citant filòsofs, poetes i literats com Camus, Arendt, Benjamin, Kafka o Celan; Chul Han analitza el potencial subversiu de l’esperança en el marc crític i monòton del nostre present postmodern i destaca la possibilitat d’obrir nous espais per a repensar un futur més humà al marge del determinisme tecnològic imperant. En aquest sentit, un dels punts més interessants, seguint la filosofia d’Arendt, és el lligam entre esperança i ‘natalitat’. Així, l’esperança sembla implicar un moment natalici, d’il·luminació d’alguna cosa nova, de donar a llum una realitat que abans semblava quimèrica. És així, precisament, com Chul Han entén Nadal, com l’època que, des del naixement, dona compte de l’esperança en l’esdevenidor del temps consumat. El sentit originari de Nadal representa una visió encoratjadora de l’ésser humà, ja que fa renéixer la capacitat de fer fecund el més erm. Així, distingint entre el mer optimisme i l'esperança, Byung-Chul Han ens diu: "A diferència de l'optimisme a qui no li manca res ni està de camí cap enlloc, l'esperança suposa un moviment de recerca. És un intent de trobar ancoratge i rumb. Potser sigui precisament per això que ens llança vers el desconegut, cap a l'intransitat, cap a l'obertura, cap al que encara no és, perquè no es queda en el que ha sigut ni en el que ja és. Posa rumb cap al que encara ha de néixer. Surt a la recerca de la novetat, de la diferència total, del que mai ha existit”. Sigui com vulgui, ens trobam davant un llibre encoratjador que reivindica el valor creador de l’esperit humà i que es completa amb vuit reproduccions d’obres d’Anselm Kiefer, un dels artistes contemporanis de més prestigi. Un agermanament entre art i pensament amb un denominador comú: l’esperança en un demà més humà i reconciliat.
Comments