La Fi del Món

#PetitTeatreQuotidià

(Al balcó del Palau Comunal)

Personatges.-

PRESIDENT COMUNITARI

DAMNIFICATS

PRESIDENT COMUNITARI.- Passeu, passeu, soc aquí, al balcó, tranquil·litzant el poble i el món sencer.

DAMNIFICAT 1.- President, President, els carrers són plens de fang i de cadàvers!

PRESIDENT C.- Calma,  no passa res. Ho tenim tot controlat. El perill ja ha passat. La gota freda puja cap el nord. Poseu-vos tranquils.

DAMNIFICAT 2.- No para de baixar fang, President. El fang s’ho emporta tot: cotxes, mobiliari i cases. Tot!

PRESIDENT C.- No passarà res. Jo soc el President Comunitari i ho tinc tot sota control. Sé el que faig. No us espanteu. Estic ben informat i tot està en ordre.

DAMNIFICAT 3.- Però, President! President Comunal i Comunitari. Avisi el Cos de Bombers, avisi l’Exèrcit de Terra, Mar i Aire, avisi la Brigada de Drons i d’Helicòpters. Avisi tothom! 

DAMNIFICAT 4.- Tenim a sobre la Tempesta més gran de la Història! La Gota Freda està caient damunt les ciutats i els pobles!

PRESIDENT C.- No patiu, no passa res. Això ja s’està esvaint. La Tempesta està escampant. Marxa cap al Nord.

DAMNIFICAT 5.- President, vinc del centre de la Ciutat i tot és ple de dones i d’homes morts que suren sobre l’aigua i el fang. Ja no queda ningú viu!

DAMNIFICAT 6.- Ara ha caigut el Pont de la Riera Sud i tot s’està esfondrant. Les cases s’ensorren, els vaixells van a la deriva, la mar s’ha tornat de color roig de terra i de sang. Tothom s’està ofegant!

PRESIDENT C.- Quiets, quiets, no passa res. Jo soc el President Comunitari i us asseguro que tot anirà bé. No us mogueu. Aviat tot s’haurà posat el seu lloc i serà com si res hagués estat. Calma i tranquil·litat.

DAMNIFICAT 7.- President, no s’atura de créixer l’aigua, el fang i els morts. Al Parc de les Escombraries hi ha milers de cotxes acaramullats que els ha arrastrat la riada!

DAMNIFICAT 8.- President, tot és un veritable desastre. Cal aturar aquest tsunami ferotge. Demani ajuda! Demani ajuda!

DAMNIFICAT 9.- Demani ajuda, senyor President! Demani ajuda a la Presidència Central i a la Corona Imperial. De pressa, de pressa!

PRESIDENT C.- Acabo de parlar amb el President Centralista i amb el Cap Suprem de l’Imperi. Ells estan tranquils. M’han assegurat que ho tenen tot en observació i que no cal patir per res. Tot acabarà bé.

DAMNIFICAT 10.- Que no veu que tot trontolla? Que no s’adona que tot es mou. Tot es gronxa. La terra, les cases, el cel caurà a sobre nostre!

PRESIDENT C.- Ja us ho he dit: jo soc el President Comunal i Comunitari i conec bé el que està passant. Poseu-vos tranquils. Que no em veieu a mi que somric? Calma, covards, calma!

(Una gran sotragada ho fa tremolar tot. Tos cauen a terra. El balcó cau al carrer. El Palau Comunal es trenca i s’esbuca. La ciutat s’ensorra. Tot fa figa. Tant el PRESIDENT com tots els DAMNIFICATS perden la vida. S’esdevé un gran terratrèmol i el món s’enfonsa definitivament.)

PRESIDENT C.- (En un darrer alè. Amb un fil de veu) Res, amics, no passa res. Coratge, tingueu coratge! (Mor a sobre dels altres morts.)

(Un profund silenci s’escampa pertot arreu. No ha quedat res en peu i tothom és mort. Resta un panorama desolador. Tot resta en calma.)

TELÓ