Paula Vidal
Inversemblant
Estrella Polar, 2024.
Paula Vidal (Sant Just Desvern, Barcelona, 1993) sempre ha manifestat que de petita ja volia ser escriptora. Va estudiar Humanitats per estar més a prop de les paraules i l’art. Per aquest motiu, ha tengut feines relacionades amb la comunicació i l’escriptura. Inversemblant, tot i ser una novel·la qualificada de juvenil, s’endinsa dins un món complicat i sovint tabú per a moltes persones: el problema de l’Alzheimer. Per un costat, s’hi ajunten les històries típiques i els problemes entre la família, l’institut amb els seus professors malvats, com aquell que anomenen el Sàdic, l’abús del mòbil o les amistats entre els adolescents. De sobte, irromp el problema de memòria que pateix na Marisa, la padrina d’en Daniel, que podem considerar un dels pilars de la novel·la. No obstant això, l’autèntic protagonista és, sens dubte, en Daniel.
Com he esmentat abans, és una novel·la que, en alguns aspectes, ens pot recordar altres productes juvenils que no solen anar més enllà de quatre anècdotes (bregues entre germans, amors juvenils, xocs generacionals amb els pares...), però que en aquesta ocasió s’ha sabut enllaçar i introduir el problema de l’Alzheimer, és a dir, la demència progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebrals que, irremissiblement, deteriora la memòria i el pensament de les persones que pateixen la malaltia. Si consultam les dades de la Fundació Pasqual Maragall, ens recorda que 1 de cada 10 persones més grans de 65 anys té Alzheimer. Per tant, és ben probable que qualsevol de nosaltres tengui qualque familiar major a prop seu amb problemes de llenguatge, desorientació del temps i de l’espai, pèrdua d’objectes i d’iniciativa, etc.
Ara bé, Paula Vidal no ens presenta el drama de l’Alzheimer per fer-nos plorar ni res d’això. Ans ben al contrari, ens conta la història na Marisa, és a dir, la padrina, i de com ha cuidat els seus fins als inicis de la demència. A partir d’aquí els rols s’inverteixen i ara tocarà cuidar-la a ella. Els pares d’en Dani, desbordats per la situació, planegen ingressar-la en una residència a partir de l’1 de setembre. I en Dani, després de descobrir una llista de desitjos de la padrina decideix ajudar-la. A la llista hi troba les coses que, segons escriu na Marisa, li han quedat per fer, a continuació reproduesc literalment els desitjos: «muntar en una muntanya russa, fer les paus amb la Conxita, tornar-me a sentir jove, volar, pujar a un gratacel, assistir a una cerimònia del te a Kyoto, anar en moto, fer-me un tatuatge, fer una excursió amb els nets i reunir-nos tots una altra vegada».
«Alguns dies, l’àvia era una closca»
Mentre avança la història i els plans per complir els desitjos de la padrina ens trobam amb moments de reflexió com aquests: «Amb tot, el que vèiem ens impactava moltíssim. Hi havia dies en què la visitàvem i ni tan sols alçava la vista quan entràvem a la saleta. Es quedava immòbil al sofà, com si fos un vegetal. Li parlàvem i no ens contestava».
No cal donar més detalls de com es desenvoluparan les històries ni com acabaran, això és cosa dels lectors. Això sí, la novel·la és plena de moments divertits i entranyables, tot i que l’Alzheimer constitueix en si mateix un drama per a moltes famílies. A Inversemblant de Paula Vidal se’ns presenta el tema com un seguit de moments de reflexió, superació i canvis vitals.
Comments