‘La fam tendra’ de Josep Lluís Roig

Josep Lluís Roig,

La fam tendra.

Edicions Bromera, 2023.

Aquest poemari fou guardonat amb el Premi Maria Beneyto Ciutat de València

De seguida trobam els versos trencats, un esqueix que va més enllà d’allò visual, purament artificiós, i que se’ns imposa talment un dualisme ple de sentit i de significat. Per això mateix, ben aviat veiem les dues cares de la mateixa moneda: la simple anècdota encarada al moment transcendental. O el que és el mateix: un catàleg d’Ikea al costat d’una visita al cementeri. A La fam tendra (Edicions Bromera, 2023), el poeta d’Oliva Josep Lluís Roig explora els temes de la fragilitat humana, el desig, la pèrdua i la recerca de sentit. A través d'un llenguatge directe i íntim, carfit d’imatges resplendents i de metàfores enginyoses, Roig reflecteix la tensió entre la necessitat de trobar algunes respostes i la incapacitat de satisfer plenament aquesta "fam" emocional que ens defineix com a éssers humans. Els poemes es caracteritzen per una forta càrrega emocional, amb sentències evocadores que sovint contrasten la duresa de la realitat amb la tendresa de les emocions més profundes. La poesia s'endinsa en els racons més profunds de l'ànima, abordant la relació entre cos i ment, entre el desig i la realitat. Un dels aspectes més destacats del llibre és la capacitat del jo poètic per connectar amb el lector mitjançant una veu sincera i despullada d'artificis. Aquesta poesia és crua, intensa i alhora plena de reflexió. Així ens porta a pensar sobre la complexitat de les relacions humanes i la vulnerabilitat que comporta, a voltes, estimar i ser estimat. La fam tendra és un llibre que, malgrat la seva aparent senzillesa, els versos contenen una ferma profunditat significativa, oferint una experiència lírica força introspectiva. Hi ha moments estel·lars de la humanitat: “Queda la llum    fossilitzada, / momificada    com és l’ombra de dos / amants sorpresos    per una explosió / nuclear just    mentre es besaven”. Però també se’ns apareixen les quimeres particulars: “Ho vaig sentir:    les teues rames, / que m’acollien.    Costa tornar / a ser persona    després dels déus”. La passió, l’alteritat, l’escriptura… esdevenen també elements temàtics que compareixen al llarg del llibre, baules que van encadenant aquests versos sincers, rotunds, i que consoliden –si és que encara cal– la trajectòria de Josep Lluís Roig com una de les veus més preclares i virtuoses del panorama poètic actual.