PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(Asseguts en un banc del Born)
Personatges.-
ESCÈPTIC
IL·LÚS
ESCÈPTIC.- Jo ja he deixat de tenir objectius en aquesta vida. IL·LÚS.- Jo no podria viure sense tenir-ne.
ESCÈPTIC.- Si tens objectius, l’únic que pots aconseguir, si tens sort, és assolir-los.
IL·LÚS.- Justament es tracta d’això: d’assolir-los.
ESCÈPTIC.- Què passa si no els assoleixes?
IL·LÚS.- Em resigno i me n’oblido.
ESCÈPTIC.- Per això jo no en tinc. Si no en tinc no m’he de resignar ni me n’he d’oblidar.
IL·LÚS.- Però si els assoleixo els gaudeixo.
ESCÈPTIC.- Els gaudeixes? Ets un il·lús! Quin temps els gaudeixes? Ni un dia. Ni una hora. Ni un segon. Quan aconsegueixes l’objectiu, aquest es dilueix de seguida. De seguida en vols aconseguir un altre.
IL·LÚS.- Sempre em quedarà l’experiència. Una experiència agradable.
ESCÈPTIC.- Si fos agradable, no te’n cercaries un altre. Assolir un objectiu no és res més que una alegria de conill.
IL·LÚS.- Una alegria de conill? Què t’empatolles, tu, ara?
ESCÈPTIC.- Quan es compleix un desig, el deixes de desitjar immediatament. Aconseguir un objectiu és eliminar-lo. Això és el que passa quan l’assoleixes: l’elimines.
IL·LÚS.- Què vols dir?
ESCÈPTIC.- L’objectiu real d’assolir un desig és matar-lo.
IL·LÚS.- Ningú desitja matar allò que desitja.
ESCÈPTIC.- Però això és el que passa.
IL·LÚS.- Aleshores, desitjar és matar.
ESCÈPTIC.- Si es compleixen els desitjos, sí.
IL·LÚS.- Així és millor no tenir cap desig ni cap objectiu.
ESCÈPTIC.- El meu únic objectiu és no tenir cap objectiu.
IL·LÚS.- Això és un absurd!
ESCÈPTIC.- I tant que és un absurd. És clar que és un absurd.
IL·LÚS.- I no canvies mai d’objectiu?
ESCÈPTIC.- Mai. Jo només desitjo ser feliç perquè la felicitat humana no es pot assolir mai, és inassolible.
IL·LÚS.- Així no obtindràs mai el teu objectiu.
ESCÈPTIC.- Per tant, no l’hauré de canviar mai.
IL·LÚS.- Mai. Crec que jo faré el mateix. M’has donat una gran idea!
ESCÈPTIC.- Espero que em facis un bon regal pel meu aniversari.
IL·LÚS.- Això és un objectiu!
TELÓ
Comments