#PetitTeatreQuotidià
(En una rotonda de la carretera)
Personatges.-
CICLISTA
ESCULTOR
CICLISTA.- (Baixant de la bicicleta) Que mireu, mestre?
ESCULTOR.- (Assegut en una pedra de la cuneta) Contemplo aquesta escultura.
CICLISTA.- Aquesta escultura? Quina escultura?
ESCULTOR.- La que es troba al mig de la rotonda.
CICLISTA.- (Observant detingudament la rotonda) Jo no veig cap escultura.
ESCULTOR.- És tan gran que no la veus.
CICLISTA.- Tan gran? Jo no veig res.
ESCULTOR.- És l’escultura més gran que s’ha fet mai.
CICLISTA.- Tan gran que no es veu. Qui l’ha feta?
ESCULTOR.- Tota la vida hi he treballat. Aquest matí l’he acabada de fer.
CICLISTA.- Deveu estar molt cansat després d’haver fet tanta feina.
ESCULTOR.- No hi estic gens. El que estic és molt satisfet d’haver-la acabada. Ara ja em puc morir.
CICLISTA.- No es mori, mestre. Gaudeixi’n i contempli-la amb plenitud ara que s’ha jubilat.
ESCULTOR.- Té raó. Ara l’hauria de gaudir i contemplar en tota la seva esplendor.
CICLISTA.- És una llàstima que no sigui visible.
ESCULTOR.- Només els estúpids no la poden veure.
CICLISTA.- M’està acusant d’estúpid?
ESCULTOR.- Més que d’estúpid, de cec.
CICLISTA.- Si jo fos cec no podria conduir una bicicleta per la carretera.
ESCULTOR.- Un cec en bicicleta és un perill per als altres i per a ell mateix. Tu veus els vehicles que circulen en una direcció i en una altra, però no pots veure l’art que tens al davant.
CICLISTA.- L’art?
ESCULTOR.- Les obres d’art que hi ha a les rotondes. No pots veure la meva escultura.
CICLISTA.- La vostra escultura? Aquí no hi ha cap escultura, ni vostra ni de ningú. A aquest espai buit li dieu una obra d’art?
ESCULTOR.- I tant que ho és! Però tu no ho saps veure.
CICLISTA.- Jo només veig el no-res.
ESCULTOR.- El no-res? Però és un no res molt gran, infinit. Molt gran i molt alt.
CICLISTA.- (Rient) Tan alt que deu arribar al Cel.
ESCULTOR.- I això et fa riure? T’hauries d’agenollar davant tant meravella!
CICLISTA.- Tanta meravella?
ESCULTOR.- La meva escultura és un meravellós homenatge.
CICLISTA.- Un meravellós homenatge? Un homenatge a qui?
ESCULTOR.- A l’estupidesa humana.
CICLISTA.- A l’estupidesa humana?
ESCULTOR.- Sí. A tots els estúpids que necessiten veure els fets per creure’ls.
CICLISTA.- Vostè s’ha tornat boig!
ESCULTOR.- Agenolla’t i dona gràcies de tenir davant teu tanta bellesa!
CICLISTA.- (Puja a la bicicleta i se’n va) Boig! No sou més que un boig!
ESCULTOR.- Un altre que no reconeix la meva grandesa. Algun dia s’adonaran d’haver-me rebutjat com el gran artista que soc.
CICLISTA.- (Des de la llunyania) Boig!
TELÓ
Comentarios