Kilimanjaro
Eva Tur
Sloper, 2024
El llibre és tanca amb un epíleg de la poeta Anna Gual
No cal dir que l’amor és un dels temes primordials de la literatura de tots els temps i de tots els llocs. Sense distinció d’èpoques ni de geografies. I si parlam del binomi amor-desamor, la quota de representació temàtica encara es multiplica fins a cotes altíssimes. Des de la nit del temps, els versos i les històries s’han anat amarant d’aquest sentiment tan potent i exaltat com engolidor i destructiu. El nou llibre de poesia de l’eivissenca Eva Tur n’és un bon exemple, d’aquesta centralitat gairebé exclusiva de la passió i el desencís. Ho podem veure en la majoria de poemes que conformen el volum: Kilimanjaro (Sloper, 2024). Les tres parts del llibre ens remeten a diferents estats emocionals, com si la poeta hagués decidit posar els poemes en compartiments estancs. Primer hi trobam una mena d’spleen que ens porta vestigis de la desafecció, i ens condueix a la ràbia i l’enuig, a la consciència d’haver perdut la batalla i, per tant, acceptar la decisió de renunciar a l’altre per no retre’s a l’esclavatge: “Em demanes si tal volta jo et podria / posar una rentadora / en un gest d’intimitat esbudellada / que puc sentir despull i barda avall / talment un / dessagnar-se absolut”. Quan ja no queda res a dir, segurament tampoc cal fer res més que esperar la ruptura. Avançant, girant la mirada i agafant-se a nous aires, la segona part ens retorna a la passió carnal, al desig multiplicat per mossecs i carícies i paraules que transformen de nou la natura de l'ésser per mitjà del cos que vol carn: “i el meu pols es va desprendre del meu cos / i vaig tornar-me a moure / sacsejant els malucs / en una pulsió antiga”. A la tercera part hi ha un collage d’escenes que ens transporten a la família, a la gastronomia de l’illa, a la reflexió i a la recerca d’una nova manera de veure les coses i acarar-se a la vida. Eva Tur empra uns versos força directes i contundents, que defugen l’excés i s’aferren a una expressivitat clara, esbossant amb enginy la quotidianitat d’uns afectes sempre convulsos, indomables, sadolls de plenitud.
コメント