'Joia'
Andreu Gomila
Cafè Central/Eumo Editorial, 2023
El poeta mateix ens explica a l’epíleg com brollen i d’on s’abeuren aquests poemes
Sovint arriba el dia en què el poeta no va a l’encalç dels versos. Aquell dia imprecís, potser anodí, quan es comprén que forçar la concepció del poema és com voler parir abans d’hora. Així és quan la poesia s’ensenyoreix de la vida d’aquell que va fent, es deixa dur, sense imposicions ni dates d’entrega. Fins que un dia inesperat, potser fins i tot avorrit, el doll poètic emergeix de les profunditats i ho amara tot, instintiu i fecund, per deixar constància d’un fet i d’unes circumstàncies. Així es va gestar fins a néixer aquest Joia (Cafè Central/Eumo Editorial, 2023), d'Andreu Gomila, un poemari que aprofundeix en el tema de l'amor a través de les seves múltiples formes i facetes. El llibre esdevé una exploració íntima de les relacions humanes, i ens parla de l'amor quotidià, ben arrelat, i també de l'amor paternal, de la convivència en família, a voltes amb ressons nostàlgics de la pròpia infantesa. Cada poema sembla una peça d'un mosaic més gran, on l'amor és el fil conductor que lliga totes les experiències i emocions, un amor travessat per les carícies i els flagells del temps. La relació amb la infantesa és un dels punts centrals de l'obra, que ens deixa versos memorables: “Si algun dia em pregunten què és / la bellesa, diré això: una nina / que dorm a casa sabent que l’estimen”. Gomila evoca la innocència i la puresa dels primers anys de vida, recordant moments i sensacions que marquen el caràcter i la manera d'entendre el món i la bolla. Pel que fa a l'amor passional, amb ecos d’aquell la carn que vol carn, Gomila ens presenta una visió madura i realista, lluny dels tòpics ensucrats deutors dels romàntics. Els poemes aborden la quotidianitat compartida, les tensions, els dubtes i les alegries que defineixen la vida en comú, com una tarda al parc o un canvi de domicili: “Tot és en caixes, llibres, dibuixos, / plats, el passat remot i el present efímer”. L'amor es presenta aquí com una construcció contínua, una realitat que es transforma amb el temps, marcada pel pas dels anys i per les experiències viscudes conjuntament. Aquesta perspectiva sincera dota el poemari d'una profunditat que el fa molt proper al lector. Gomila també reflexiona sobre el sentit de la paternitat, sobre la responsabilitat i la vulnerabilitat que implica estimar incondicionalment un fill. El poeta observa com l'amor es transforma amb els anys, com la vida mateixa és un procés de canvi constant on la relació de parella va evolucionant. En conjunt, Joia és un llibre profundament humà, intens, que aborda l'amor en la seva essència més pura i complexa, oferint una mirada madura i honesta sobre les relacions i el pas del temps. L'obra d'Andreu Gomila destaca per la seva capacitat de fer ressonar en el lector les emocions i les experiències que són, al cap i a la fi, universals.
Comments