Galop de sang

'Galop de sang'

Joan Duran

Edicions 3i4

Amb aquesta novel·la Joan Duran va guanyar el Premi Andròmina de Narrativa

Si partim de la idea que ens fa percebre la societat com una mena d’epicentre global i divers que es configura a partir de l’acumulació de nuclis familiars de tota casta i condició, aleshores no ens ha de sorprendre que molts llibres agafin com a escenari aquest àmbit de la família, el cau d’on sorgeixen els protagonistes més estranys i les situacions més perverses. Aquí, en aquest món íntim fet de pares i germans i avis i oncles i cosins on es forgen vides i s’acumulen morts, el temps es va convertint en una successió inacabable de generacions. A Galop de sang (Edicions 3i4, 2024), novel·la guardonada amb el Premi Octubre Andròmina de Narrativa, el poeta i narrador Joan Duran ens submergeix dins les entranyes d’una teranyina familiar dels anys vuitanta del segle passat, quan els aires de modernitat i progrés maldaven per deixar enrere uns costums arrelats en unes maneres de fer i de viure més lenta i assossegada, diguem-ne més bàsica, però també més furtiva i perillosa. La Mar i el Roger, els cosins que van descobrint el món i desxifrant els secrets que l’envolten, ens van passant el testimoni d’aquest petit univers periclitat, a punt de sucumbir, que no té aturall davant la voracitat dels especuladors de la construcció. Amb ells, els pares, els avis i els oncles, a més d’altres figurants sempre efectius i eficients, assistim a la descoberta dels primers impulsos sexuals, a la destrucció personal i col·lectiva que va emergir amb les drogues a lloure, als embats agressius d’una homosexualitat que es negava a sortir a la llum amb naturalitat, sense por ni vergonya. Joan Duran ens explica aquestes històries amb un estil impecable, sempre poètic i exigent, amb una cura exquisita pels detalls i mesclant els diàlegs amb les descripcions de forma enginyosa. Ens trobam davant un llibre d’aquests que cal llegir pausadament, assaborint les frases a poc a poc, gaudint de la cadència rítmica que resulta hipnòtica, gratificant, sobretot perquè Duran ens exposa una gran riquesa lèxica i una construcció del relat que es fonamenta en dues vies expressives sempre seductores. En definitiva, una novel·la d’aquestes que només poden escriure els qui fan del fet poètic un modus vivendi.