Bel Granya
Escullera d’acer.
AdiA Edicions, 2024.
Bel Granya ens presenta un poemari intens i clarivident
El fet de sentir-se fràgil, desposseït, a la intempèrie, a vegades provoca un efecte de lluita, de resistència, que es pot aconseguir per mitjà del flux del pensament que esdevé paraula, sentència, poema. Hi ha en aquest bon quefer el remei d’una mirada poètica que converteix els fets en una mena de dietari personal. Escullera d’acer (AdiA Edicions, 2024), de la poeta Bel Granya, és un recull que combina amb mestria la reflexió existencial i la contemplació poètica del present més immediat. L'obra destaca per la capacitat de retenir l’ara a través de versos colpidors, d’una realitat evocadora i aspra per moments, tot i mantenir-se gairebé sempre en un registre de tonalitats accessibles i clares. A la secció titulada "Ofici de vida", Granya aborda el tema de la pèrdua i la desaparició de les paraules, que esdevenen vehicles dels records dels éssers estimats. La poeta crea un paisatge poètic que es mou entre la vida i la mort, proposant un "diàleg permanent" entre ambdues dimensions. Aquesta reflexió filosòfica i existencialista no és només introspectiva, sinó també universal, ja que apel·la a les vivències de qualsevol lector que s’hagi enfrontat al buit de l’absència. D’altra banda, Granya equilibra aquests poemes més profunds amb retrats del present, com la màgia d’una nit de Sant Joan o la contemplació d’un paisatge quotidià des del finestral. Aquests moments aporten un contrast de llum i senzillesa que complementa l’atmosfera més densa, a voltes boirosa, dels textos reflexius. És en aquests instants on la poeta demostra una gran habilitat per transformar situacions aparentment banals en escenaris carregats de sentit i de significat. Tal com apunta en un dels seus poemes, Granya sembla pertànyer a una "escola de versos clars", hereva de la tradició poètica de poetes com Joan Vinyoli i Carles Riba. Aquesta influència es percep en la cadència i la solemnitat dels seus versos, sempre precisos i carregats d’intenció, mai banals ni barrocs. El recull culmina amb una sèrie de poemes-homenatge a figures que han marcat profundament l’univers creatiu de la poeta, com Màrius Sampere, María Zambrano o la companyia de dansa Mal Pelo. Aquests poemes serveixen per il·luminar el vincle de Bel Granya amb altres disciplines artístiques, així com el lligam amb creadors que exploren les profunditats de l’ànima sotmesa als flagells del temps. Escullera d’acer és un llibre que ressona amb força i sensibilitat. És una invitació a reflexionar sobre les grans qüestions de la vida, sense renunciar a la bellesa de l’instant present, tot plegat amb una veu lírica que convida a ser rellegida.
Σχόλια