(A l’interior d’un habitatge)
Personatges:
PROPIETARI
OKUPA
PROPIETARI.- Què hi fas aquí?
OKUPA.- Hi visc. Visc aquí.
PROPIETARI.- Però si aquesta casa és casa meva
OKUPA.- I meva. Fa poc que m’hi he instal·lat
PROPIETARI.- I tan poc! Jo hi viscut tota la vida.
OKUPA.- No hi havia ningú quan jo he entrat.
PROPIETARI.- Només he anat al súper a comprar una llauna de sardines per sopar i ja me’l trobo ocupant la meva butaca preferida.
OKUPA.- No s’hi asseia ningú quan jo he vingut.
PROPIETARI.- Ja l’hi he dit que he sortit a comprar sardines.
OKUPA.- Sardines! M’encanten les sardines.
PROPIETARI.- Ara també voldrà menjar-se les meves sardines.
OKUPA.- No, no me les menjaré totes. Podem compartir-les.
PROPIETARI.- Quina barra!
OKUPA.- No cridi, que tinc els timpans foradats.
PROPIETARI.- Ara resultarà que tampoc puc alçar la veu a casa meva.
OKUPA.- Sigui considerat amb mi. Jo vaig arribar aquí amb una pastera des del centre d’Àfrica.
PROPIETARI.- I a mi què em conta! Què em vol fer sentir culpable, vostè ara? És això?
OKUPA.- Soc un indigent sense res que sigui meu. Ni la roba que porto és meva. L’he agafada d’un contenidor. No tinc on anar. Fa dies que no menjo ni dormo. Soc una persona totalment vulnerable.
PROPIETARI.- Vulnerable! I jo què soc? Què creu vostè que soc jo? Creu que no m’he hagut d’espavilar tota la vida per tenir el poc que tinc i poder dinar cada dia? Tinc una hipoteca que no em deixa viure!
OKUPA.- Comparat amb mi, vostè és un home benestant. Per no dir un home ric.
PROPIETARI.- Jo soc més vulnerable que vostè! Tot el que tinc m’ho he hagut de suar. Ningú no m’ha regalat res. Tinc els ronyons rebentats i l’esquena trencada. No he deixat mai de treballar.
OKUPA.- Jo no en tinc de treball.
PROPIETARI.- I jo no tinc paciència. Ho ha sentit? Se m’ha acabat la paciència! Vagi-se’n!
OKUPA.- Vostè és un desagraït. Té feina, té una casa on estar i una butaca per descansar.
PROPIETARI.- I vostè és un pocavergonya. Cridaré la policia!
OKUPA.- La policia es posarà de la meva part. Jo soc un emigrant que no té ningú que l’estimi. No tinc ningú que m’ajudi. Si us plau, si em deixa compartir la seva llauna de sardines marxaré de seguida.
PROPIETARI.- M’ho diu de debò? M’ho promet?
OKUPA.- Sí. Li ho prometo. Ho juro.
(PROPIETARI obre la llauna de sardines i n’hi ofereix dues a OKUPA)
TELÓ
Комментарии