Maite Salord,
El temps habitat. Proa, 2024.
Maite Salord ens presenta una novel·la que va a l’encalç de la memòria i el temps esvaït
Fa anys que les propietats de les nostres illes van passant a mans dels estrangers. Les cases, els xalets i les possessions que s’han anat llegant de pares a fills, ara es venen als qui n’ofereixen més doblers. Fora problemes i doblers fàcils a l’instant. El temps habitat (Proa, 2024), de Maite Salord, aprofundeix en aquestes vendes incessants del patrimoni illenc als forans, que es van ensenyorint d’aquest territori a base de cops de talonari i imposant els seus costums. Es tracta d’una novel·la profundament arrelada a la cultura i la geografia menorquines, però amb un abast universal que connecta el lector amb temes tan essencials com el temps, la memòria i la identitat. La protagonista i narradora, Àngela, és filla d’uns empresaris de la indústria del calçat. Després d’haver-se recuperat d’una llarga hospitalització a causa de la Covid, retorna a la gran casa familiar de Menorca, que ella i el seu germà acaben de vendre a uns jubilats francesos. Àngela passa un dia a la casa, sumida en els records que li evoquen la desintegració de la seva família, marcada per les complexitats i les dificultats inherents al negoci familiar, que la porten anualment a la fira de Milà, on l’espera sempre en Mario. El marit a punt de deixar-la i el germà devorat per la droga escenifiquen bona part d’aquesta tragèdia quotidiana. La narrativa, pausada i plena de sensibilitat, transcorre amb la mateixa cadència que el pas del temps, i cada record d’Àngela esdevé una peça d’un trencaclosques que, al final, revela la complexitat i la riquesa de les relacions familiars, així com de la vida mateixa. Maite Salord fa ús d’una prosa plena de matisos i ritmes que donen a la novel·la una textura gairebé poètica. Les descripcions minucioses de la natura i dels elements de la vida quotidiana, enllaçats amb els espais del gran casal, ofereixen una experiència de lectura propera i emotiva. Amb un estil directe però alhora contemplatiu, l’autora aprofundeix en els detalls de l’existència i retrata l’intangible amb una gran sensibilitat. El pas del temps, el tema central, es converteix en una espècie d’hàbitat on els personatges creixen, envelleixen, estimen, lluiten…. L’autora ens mostra com les experiències personals i els records es dilueixen en aquest temps habitat, i ens convida a reflexionar sobre el sentit de la nostra pròpia existència, sempre vinculada a atzars incontrolables. Amb aquesta història, Salord ens presenta una novel·la sobre una saga familiar en declivi, i aconsegueix connectar amb els lectors a través de la seva introspecció, oferint una experiència literària profundament humana, de plena actualitat en aquesta època de canvis accelerats, presentant-nos una Menorca que es manté sempre present, com una protagonista més que ens mostra les dues cares de la moneda.
Comments