(Al menjador)
Personatges.-
GOURMET
XEF
GOURMET.- Bon dia.
XEF.- Bon dia. Benvingut al millor restaurant del món. Soc el cuiner en cap. Que té taula reservada?
GOURMET.- Sí, fa mesos.
XEF.- Digui’m el seu nom, si us plau.
GOURMET.- El meu nom? Per què el vol?
XEF.- Per saber quina taula li hem reservat.
GOURMET.- Qualsevol. Jo vinc d’incògnit.
XEF.- Ah, ja ho entenc. Vostè deu ser del Club Internacional de Restauradors i Gourmets.
GOURMET.- Jo soc d’on soc.
XEF.- Vostè perdoni. Jo mateix li serviré l’aperitiu. (Entra a la cuina i surt amb una safata a la mà. Li serveix un plat)
GOURMET.- Què és això?
XEF.- La petita amanida casolana de la casa. Una exquisidesa.
GOURMET.- (Ho tasta) Això no es pot menjar. Quin ingredients hi ha posat?
XEF.- Productes de proximitat: flors d’albó tendre, cames roges de llebre silvestre i cards secs de torrent.
GOURMET.- Pot retirar aquesta exquisidesa. Serveixi’m el primer plat.
XEF.- (Entrant i sortint de la cuina amb una altra safata) Aquí ho té. Espatlla de pampa núvia salpebrada amb pol·len de cireretes de pastor.
GOURMET.- No em fa ganes. El pot retirar, porti’m el segon plat.
XEF.- (Retira la safata i entra a la cuina. Torna amb una plàtera farcida de colors) Aquí té el segon i últim plat: bacallà de plàstic radioactiu amb col morada de Sant Petersburg, tot aromatitzat amb els colors de l’arc de Sant Martí.
GOURMET.- (S’ho mira i fa un gest de rebuig) No ho vull ni tastar. Porti’m les postres.
XEF.- (Entrant i sortint de la cuina. Sobre el seu cap porta un volcà de focs artificials que llancen coets i petards amb grans flamarades d’espurnes. Ho diposita sobre la taula de GOURMET:) Volcà de focs artificials de les Illes Desèrtiques de la Mar Morta.
GOURMET.- (Aixecant-se de la taula) Ni ho vull veure. Emporti-se’l!
XEF.- (Traient-se una factura del butxacó del seu frac.) Tingui.
GOURMET.- Què és això?
XEF.- La factura. Especial per a un soci honorífic del Club Internacional de Restauradors com vostè.
GOURMET.- (Mira la factura) Deu milions d’euros? Això és una estafa!
XEF.- Un preu únic, senyor. Una atenció especial del millor restaurant del món.
GOURMET.- No penso pagar ni un sol cèntim. Els denunciaré per hipèrbole i caricatura! (Surt del local tot indignat)
XEF.- Bon dia, senyor. (Molt seriós) Ha estat un honor tenir-lo a casa nostra. (Entra a la cuina sense poder parar de riure).
TELÓ