(Tribunal d’avaluació)
Personatges.-
PRESIDENT DEL TRIBUNAL EXAMINADOR
OPOSITOR
PRESIDENT.- Digui’m què és el futur.
OPOSITOR.- El futur soc jo.
PRESIDENT.- El futur és vostè? Futur perfecte o imperfecte?
OPOSITOR.- Com a futur temporal sempre és perfecte. El futur no s’equivoca mai. El futur sempre és el que és.
PRESIDENT.- Però el seu futur personal quin és?
OPOSITOR.- És el que jo treballo. El meu futur personal no existiria si jo no existís.
PRESIDENT.- Sense vostè, no existiria el seu futur?
OPOSITOR.- Exacte.
PRESIDENT.- Està equivocat.
OPOSITOR.- Equivocat? Comprovi-ho vostè mateix.
PRESIDENT.- Que ho comprovi jo mateix? Com?
OPOSITOR.- Mati’m.
PRESIDENT.- Què? Què diu? Que jo el mati?
OPOSITOR.- Mati’m i deixaré d’existir. Amb mi també deixarà d’existir el meu futur.
PRESIDENT.- Deixarà d’existir el futur?
OPOSITOR.- El meu, sí. Per això li he dit que jo soc el futur. Si vostè me mata, també matarà el meu futur.
PRESIDENT.- Sembla lògic. Però la meva pregunta anava dirigida al futur en general.
OPOSITOR.- No hi ha futur general. Tothom té el seu propi futur.
PRESIDENT.- (Reflexiona uns segons) És possible.
OPOSITOR.- No, no és possible. És la realitat.
PRESIDENT.- La realitat?
OPOSITOR.- Jo tinc el meu futur particular. Vostè té el seu. Tothom té el seu futur únic, personal i intransferible.
PRESIDENT.- Potser sigui així. Potser vostè tingui raó.
OPOSITOR.- Si tinc raó? Mati’m i ho veurà.
PRESIDENT.- Vostè està obsessionat que jo el mati.
OPOSITOR.- Jo només vull aprovar l’examen. Mati’m o aprovi’m.
PRESIDENT.- Em resulta molt difícil posar-li una nota equànime i justa.
OPOSITOR.- O la vida o la mort!
PRESIDENT.- Si us plau, les coses no són tan radicals.
OPOSITOR.- No són les coses: és el futur. El futur perfecte!
PRESIDENT.- (Meditant en silenci) El futur perfecte...
OPOSITOR.- Què? Què ha decidit? Estic aprovat?
PRESIDENT.- (Se’l mira atentament) Sí, sí... Està aprovat. El seu futur és perfecte: queda aprovat.
OPOSITOR.- Gràcies, professor. Moltes gràcies. (Surt de la sala fent reverències, sense donar mai l’esquena)
(El PRESIDENT es queda sol, abatut, incapaç de reaccionar.)
TELÓ
Comments