Euskara eta euskararen gaia ez da inoiz izan gizarte maila ahaltsuenen begikoa: estatu hedakorren lana izan da euskararen herria larrutzea eta soiltzea, eta lan horretan inoiz ez zaie falta izan bertako jauntxoen lankidetza leiala.
L’èuscar i la qüestió de l’èuscar no han estat mai del gust de les classes socials més poderoses: la tasca dels estats expansionistes ha estat despullar i escorxar el poble de l’èuscar, i en aquesta tasca no els ha faltat mai la col·laboració lleial dels senyorets locals.
Joxe Manuel Odriozola (2013)
El propassat 25 d’octubre transcendí a la premsa el testimoni d’una aspirant a les oposicions al parc de bombers de la Comunitat Autònoma Basca (CAB) (Arantxa Iraola, «Desabantaila sentitu dut nire ama hizkuntza euskara izateagatik», Berria, 25 d’octubre de 2024) en què denunciava entrebancs per fer les proves en èuscar. Els fets denunciats eren els següents:
-La majoria de materials didàctics són en castellà, la qual cosa suposa la càrrega afegida de traduir a l’èuscar allò llegit en castellà, amb les dificultats consegüents pel que fa a terminologia i fraseologia entre dues llengües molt distants genèticament, especialment per a persones que no són traductors professionals. L’aspirant reportà que les proves són dissenyades en castellà i posteriorment traduïdes a l’èuscar, i denuncià que en convocatòries anteriors hi ha hagut errors de traducció. En aquest sentit, cal esmentar les dades de la mateixa Sotsconselleria de Política Lingüística del Govern basc citades pel traductor Andoni Sarriegi segons les quals només entre el 10 i el 20 % dels textos en èuscar emprats per les administracions l’any 2007 s’hi havien redactat originàriament. Així mateix, Sarriegi també expressà dubtes sobre la qualitat d’aquestes traduccions (Andoni Sarriegi, «Idazmakinetatik itzulpen memorietara», Senez. Itzulpen Aldizkaria, 37, 2009, pàg. 94).
-L’exercici sobre acreditació de capacitat lèxica del test psicotècnic estava redactat únicament en castellà.
Després que nombrosos aspirants interposessin recurs, el conseller d’Interior del Govern, Josu Erkoreka, respongué que els tests psicotècnics els dissenyen empreses subcontractades i que no hi ha tests homologats en èuscar. Novament, es palesa el vincle entre la provisió de tasques de gestió vinculades a la funció pública mitjançant empreses privades i l’afectació a l’exercici de drets lingüístics i, en general, a l’ús normal de les llengües minoritzades.
El Jutjat Contenciós Administratiu número u de Vitòria declarà la nul·litat de les proves per diverses raons, però no específicament per vulneració de drets lingüístics, per la qual cosa l’aspirant interposà recurs per aquest motiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la CAB.
La resposta del Govern basc
A l’escrit de contestació al recurs, el Departament de Governança Pública i Autogovern del Govern basc al·lega que el fet de posar l’exercici del test només en castellà tenia com a objectiu «garantir el dret a la igualtat», ja que, si n’hi hagués dues versions, potser una seria «més fàcil o més difícil» que l’altra. Aquest argument és propi de règims juridicolingüístics unilingües com el de l’Estat francès, el Consell Constitucional del qual ha afirmat que el reconeixement de «drets específics a “grups” de parlants de llengües regionals o minoritàries a l’interior de “territoris” en què es practiquen aquestes llengües» és contrari, entre d’altres, al principi «d’igualitat davant la llei» (Decisió 99-412, de 15 de juny de 1999, § 10). En realitat, en tots dos casos es tracta d’interpretacions del dret a la igualtat que incorren en el principi de transposició, atès que és precisament la vulneració de la dimensió lingüística de drets individuals a membres de les comunitats lingüístiques territorials el que conculca el dret a la no-discriminació per raó de llengua reconegut a l’article 14 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals. En el cas específic que ens ocupa, a més, infringeix el règim de doble oficialitat lingüística vigent a la CAB.
Segonament, els lletrats del Govern basc al·leguen que «el dret a fer l’examen en èuscar no eximeix l’aspirant de l’obligació de demostrar les capacitats necessàries en castellà» i fins i tot pretenen que el castellà té «un estatus diferent» i «més imperatiu» que l’èuscar, el qual derivaria de la mateixa Constitució, contradient així les opinions d’altres institucions del mateix Govern basc. En efecte, segons la seva Comissió Assessora de l’Èuscar, l’oficialitat de l’èuscar «és igual que la del castellà» (Euskararen Aholku Batzordea / Consejo Asesor del Euskera, xxi mendeko hizkuntza-politikarako oinarriak. Euskara xxi. mendeko hizkuntza bizia, egunerokoa eta noranahikoa. Oinarrizko txostena, Eusko Jaurlaritza / Gobierno Vasco, 29 d’abril de 2008, pàg. 29).
En realitat, la interpretació actual del Govern basc a l’entorn del marc constitucional sobre el règim d’oficialitat lingüística és manifestament parcial i només és compartida per la dreta i la ultradreta espanyoles. Així, a la sessió al Parlament basc de 18 d’abril de 2008, l’aleshores diputat del Grup Parlamentari Popular Santiago Abascal afirmà que «el bilingüisme és una opció, no una obligació» i que «només del castellà s’estableix constitucionalment el deure individualitzat de coneixement» (Eusko Legebiltzarra / Parlamento Vasco, Bilkuren Egunkaria. Diario de Sesiones, VIII legislatura, 87, 8 d’abril de 2008, pàg. 23 i 8).
Tanmateix, la interpretació del Departament de Governança Pública i Autogovern del Govern basc i la de l’exdiputat del PP i actual president de Vox és contrària tant a la lletra del bloc de constitucionalitat com a la jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional (TC). En efecte, l’article tercer de la Constitució espanyola només confirma l’oficialitat del castellà, però alhora anuncia la de la resta d’idiomes peninsulars i en remet la concreció al que disposin els estatuts d’autonomia, desenvolupada a la CAB per l’Estatut d’autonomia (Llei orgànica 3/1979, de 18 de desembre, art. 6.1) i per la Llei del Parlament basc 10/1982, de 24 de novembre, bàsica de normalització de l’èuscar. En l’àmbit específic de la funció pública basca, el Decret 19/2024, de 22 de febrer, de normalització de l’ús de l’èuscar en el sector públic basc, estableix que l’èuscar hi ha d’ésser «llengua de servei i llengua de treball d’ús normal i general» (art. 4.1.a). El TC, per la seva banda, ha negat que hi hagi diferents rangs d’oficialitat entre el castellà i els altres idiomes peninsulars, sinó que ha afirmat l’«equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials», cap de les quals pot tenir «un tracte privilegiat» (STC 31/2010, de 28 de juny, FJ 14.a). Quant al deure de saber castellà, recollit a l’apartat primer de l’article tercer de la Constitució, el TC ha considerat que no és discriminatori precisament perquè el castellà ja és la «llengua comuna» de tots els espanyols (STC 82/1986, de 26 de juny, FJ 3, i 84/1986, de 26 de juny, FJ 2), però també ha matisat que aquest deure és una mera pressuposició de coneixement (STC 74/1987, de 25 de maig, FJ 3), no una obligació jurídica, l’incompliment de la qual tingui conseqüències penals. Així mateix, ha declarat conforme amb la Constitució el fet que un Estatut d’autonomia estableixi el deure de d’acreditar competència oral i escrita en la llengua pròpia del territori en acabar l’ensenyament obligatori i com a condició per a accedir a la funció pública, precisament per garantir el «dret d’opció lingüística» dels ciutadans (STC 31/2010, FJ 14.a). En el cas de la CAB, l’article 17 de la Llei 10/1982 ordena al Govern basc l’adopció de mesures adreçades a garantir el compliment d’aquest deure en l’ensenyament obligatori. De manera que la competència en castellà dels aspirants a places de la funció pública queda pressuposada tant pel fet de (a) posseir nacionalitat espanyola com (b) d’estar escolaritzats. Per contra, si el Govern basc tingués dubtes reals sobre la competència en castellà dels aspirants faria una prova específica sobre coneixements d’aquest idioma, cosa que no ha succeït en el cas que ens ocupa.
Finalment, cal assenyalar que l’arrenglerament del nacionalisme basc conservador amb les posicions més retrògrades del nacionalisme lingüístic espanyol no és cap fenomen nou. En general, enllaça amb la seva pràctica lingüística, històrica i actual, marcadament diglòssica o directament unilingüe castellana. En aquest sentit, el fet que el nacionalisme tradicional des de la seva constitució triés el castellà com a llengua A, si no com a llengua única, contribueix a explicar un altre precedent destacat de confluència amb les posicions lingüístiques del nacionalisme espanyol: l’oposició a l’elaboració d’una varietat supradialectal de la llengua basca i el bloqueig durant dècades del procés de normativització.
Comments