A Ca Revolta de València, dijous 25 d’abril, de la mà de Pau Sanxis, d’Edicions del Buc, hi va haver una taula rodona de revistes literàries joves. Presentava l’acte Víctor Benavides - poeta i coordinador del cicle de poesia i altres arts “A la llengua de València”, que se celebra el darrer dimarts de cada mes al Cap i Casal - i moderava Marc Senabre - editor de Bromera i membre de la sembla que ja extinta revista universitària Gargots.
A la taula hi van participar, responent a les preguntes de Senabre i en un ambient distés, la següent gent: Àngela Fernàndez López, de Capicua, revista associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant (UA); Margalida Galmés, de la revista sense ànim de lucre de les Illes Balears Morlanda; Joana Signes, de Caldesa, i Marc Caballer, de VAL/15, dues capçaleres amb ajut de la Universitat de València (UV). Morlanda és l’única que no depén d’ajut universitari i funciona per subscripció [consulteu morlanda.cat] i inclou per sufragar-se anuncis. VAL/15 és l’única on tots els col·laboradors/es no són majoritàriment joves, sinó que, com Caballer explicà, trien algun poeta consagrat/da com a assessor/a literari/a de cada nou número; aquest/a ha de triar quinze poetes – amb tres poemes cadascun/a – i només se li exigix que tinga en compte la paritat de gènere, d’edat i de “consagració” i de procedència geogràfica. A Morlanda també conviden a creadors/es més majors, que s’han engrescat amb aquest jove projecte.
L’origen de les revistes és divers. VAL/15 naix d’una conversa entre Caballer i el poeta Manel Alonso i naix amb voluntat, com diria Estellés, de crear antologia. Morlanda apareix sota la intenció d’uns joves mallorquins/nes d’omplir un buit en el mercat literari i artístic; gràcies a la revista la coneixença ha esdevingut amistat entre els seus membres. Capicua ha tingut diverses etapes i després de la revifalla fa uns anys, i entre d’altres, de Joaquim Cano i Artur Pérez Deltell, sembla consolidada. Caldesa naix com un relleu - amb una visió pròpia, és clar – de Gargots, l’antiga revista de filologia de la UV. Les revistes tenen una clara voluntat d’unitat lingüística i pretenen obrir-se a altres territoris catalanoparlants; de fet, la intenció d’aquesta taula rodona és afavorir el contacte entre elles. Entre riures, Signes i Galmés comenten que Morlanda escrigué a Caldesa però que la cosa fou “un poc desastrosa” i que esta nit, al bar, provaran de solucionar-ho.
Totes les revistes aspiraven des del principi a eixir en paper, fet sorprenent i reivindicable segons Senabre. Caldesa ho aconseguí mitjançant l’ajut de la UV i recuperà en paper el seu primer número només electrònic. Caballer ja havia practicat la revista online en un projecte anterior. Pel que fa al disseny, els membres presents de les revistes confessen que poca cosa en van poder dir: Caldesa és dissenyada per Josep Alapont amb una tinta de diferent color en cada número; de Capicua s’encarrega en el darrer número l’alumne Jaume Leal Esteve; Víctor Sifre és l’encarregat de la portada de VAL/15; i del disseny de Molanda té cura una empresa externa, 24PM màrqueting.
A la pregunta sobre les alegries de crear una revista, tots quatre coincidixen en el fet de recollir cada “filla” de la impremta i també en la celebració posterior en forma de sopar-banquet del bateig de cada nou número; i en regalar la revista pel campus de la UA en el cas de Capicua. Pel que fa a les coses negatives, tant VAL/15 com Caldesa assenyalen la paperassa administrativa per aconseguir l’ajut institucional per poder traure en paper la revista – fet que no afecta Capicua, ja que la dotació arriba directament del Departament de Filologia Catalana de la UA. Galmés afirma que “és dur connectar-se a ses vuit de s’horabaixa i reunir-se online però que paga sa pena es resultat”. Una altra dificultat de les tres revistes absolutament joves és la irregularitat en la participació, ja que hi ha números amb moltes col·laboracions i d’altres on han d’anar cercant gent, sobretot en el cas de Morlanda i Capicua. A Caldesa abunda la poesia en detriment de la narrativa i s’obri un termini en cada número d’uns dos mesos. En el cas de Morlanda la recepció sempre és oberta i això de vegades provoca que a darrera hora entren nous originals i hagen d’incloure’ls en números posteriors.
L’única revista de creació exclusivament literària – en concret de poesia - és Val/15, mentre que Galmés ens conta que des del principi Morlanda s’ha obert a disciplines no literàries: il·lustració, pintura, fotografia... Capicua, com a portaveu de l’estudiantat de FiloCat de la UA, inclou també no sols peces de creació literària, sinó cartes d’opinió, homenatges, difusió d’actes etc...; Fernàndez López ens recorda que Capicua ja va nàixer com a protesta del canvi al plan educatiu de Bolònia. Signes confessa que, després d’un encontre casual en un acte amb un fallero, Caldesa ha decidit incloure dibuixos en la revista. Les fotos incloses a Morlanda són obra també dels autors/es.
La preocupació immediata entre els membres de les 3 revistes valencianes és la del relleu “generacional”. Els estudiants acaben la carrera, entren en el màster i cal estudiantat més jove que puga accedir a l’ajut instititucional perquè continuen les revistes. I així, més o menys, es va passar revista al jovent a Ca Revolta.
Després de la taula rodona pujà Martí Berlanga (Barcelona, 2002), el darrer guanyador del premi Francesc Garriga a autors i autores inèdits. Berlanga recità alguns poemes del seu Quadrupèdia. Qui escriu vos confessa que els seus versos punyents em van colpir i nafrar, ja que, a l’inrevés de Rilke, el terrible ha menat a la bellesa, i a la fi, parafrasejant Verlaine, tota la resta és literaDura.
No dubteu, lectors i lectores de totes les edats, d’acostar-vos a les revistes Caldesa, Capicua, Morlanda i VAL/15 i al llibre Quadrupèdia de Berlanga. En gaudireu.