Zino Zini,
Schopenhauer.
Traducció de Harold Roig.
Edicions Enoanda, 2021.
Arthur Schopenhauer (1788-1860) és sens dubte un dels principals filòsofs del segle XIX i un dels pensadors més influents del segle XX. El món com a voluntat i representació, la seva gran obra, es pot considerar com una de les obres de filosofia més importants de tots els temps, així com la plasmació sistemàtica de les relacions del món burgès de l'època. Considerat un dels grans pares del "pessimisme", Schopenhauer elabora un sistema immanentista i finitista que intenta donar compte del dolor de la realitat del cosmos i del cor anhelant dels éssers humans. Un sistema que analitza la crua realitat del macrocosmos i el microcosmos. En aquest sentit, el llibre Schopenhauer de Zino Zini és una magnífica introducció al pensament del filòsof alemany, que analitza tots els caires del seu sistema, des de la metafísica fins a l'ètica, passant per la teoria del coneixement i l'estètica. Una filosofia que té un nucli destacat: tot allò que existeix és fruit d'una mateixa "voluntat" inconscient i irracional, que no respon a cap finalitat ni té cap direcció prefixada. Una força irracional que en el món és inconscient, però que en l'home esdevé conscient per pur accident. L'ésser humà és conscient dels seus desitjos, però és pràcticament impossible que pugui deixar de desitjar. El desig marca els motius que la voluntat, com a part racional, pot arribar a valorar. La "voluntat de viure" ho governa tot i crea una realitat gradual de la qual tots els éssers en són partícips. L'expressió d'aquesta "voluntat" i del desig és el sofriment, la mancança, l'anhel. La insatisfacció del desig és la realitat “positiva” que transforma aquest món, segons el filòsof, en el "pitjor dels mons possibles". No hi ha cap mena de transcendència i la vida és una lluita constant per assolir objectius buits, desitjos fatus i superar el dolor que duen associats. L'única manera d'escapar d'aquest món és a través de la contemplació estètica i, sobretot, d'un ascetisme ètic radical basat en la compassió del sofriment propi i aliè. La solució a l'enigma de la vida passa per aquietar la "voluntat de viure" i assolir una “felicitat negativa”, entesa com l'extinció de les passions i els sofriments. Sigui com vulgui, amb aquesta filosofia, l'anomenat Buda de Frankfurt, posa sobre la taula els grans temes que han assetjat la reflexió filosòfica de totes les èpoques: el saber, l’amor i la sexualitat, l'amistat, el poder, l'enveja, la finitud i la mort, sense eludir el conflicte ni les discrepàncies que vertebren les relacions humanes. La lectura de Schopenhauer sempre pot ser utilitzada com a purgant i el llibre de Zini, dels pocs traduïts al català sobre la figura del filòsof, ens pot servir com una molt bona guia d’accés a aquest mar tempestuós que és el pensament schopenhauerià. Davant l'allau actual de l'autoajuda i el pensament naïf, unes píndoles de Schopenhauer ens permeten reivindicar la lucidesa del pensament.
Comments