Les primeres impressions que em vengueren al cap sortint de la sala Pilar Montaner del Casal Balaguer i de la magnífica i ben documentada mostra Connexió Vostell, van ser constatar la capacitat de l'iconoclasta creador Wolf Vostell (1932-1998) per provocar múltiples associacions en la ment dels espectadors. Amb propostes ben directes, Vostell aconsegueix desplaçar les perspectives de l'espectador cap a reflexions crítiques sobre alguns dels aspectes més o menys controvertits del comportament humà.
Incorporar -ja des de l'any 1958- aparells de TV com a elements icònics en la seva producció denota la voluntat d'irrompre en el present d'una societat que, a Europa i el món occidental, maldava per superar la II Guerra Mundial. I, de tot d'això, alguna cosa en patí Vostell com alemany nascut el 1932 i amb una mare jueva.
Un altre aspecte molt interessant de la mostra, és el cas del projecte d'escultura de l'alçada d'un edifici d'unes dotze plantes que no va arribar a ser: Afrodita de Palma. Aquesta obra, pensada per a l'aeroport de Palma, s'havia de representar a través d'un avió real col·locat verticalment, amb cotxes incrustats i una enorme cama femenina. Imaginem-la en l'emplaçament actual de l'Àmfora de Ben Jakober, a Son Santjoan (que només fa uns 15 m d'alçària, enfront de l'Afrodita de Vostell que era de 36 m).
El simbolisme d'un avió col·locat en una inquietant caiguda en picat i l'element 'cama femenina' clarament ens situa en una reflexió sobre actituds i valors. Si més no, aquesta obra ens brinda l'oportunitat de discutir la percepció i altres formes d'interpretació al voltant de qüestions de gènere, per exemple, i com han evolucionat en el temps. Hi ha altres obres a l'exposició susceptibles d'aquesta relectura i de l'exercici d'interpretar, més que no jutjar, el passat des de la perspectiva dels valors i les sensibilitats contemporànies.
I són aquestes lectures les que ens pot dificultar avui l'associació d'Afrodita -la deessa de l'amor, la bellesa i el plaer-, amb una obra pensada com a homenatge al turisme del segle XX. M'agradaria pensar que Afrodita de Palma, representava una crítica avant la lettre, a l'actual polèmica sobre la massificació, però, no sembla que fos així.
Malgrat tot, crec que una de les bondats d'aquesta Connexió Vostell és, precisament, que ens permet abordar les obres i entrenar intensament la nostra mirada crítica reconeixent, per descomptat, la contribució artística i multidisciplinària (videoart, obra gràfica, fotografia, escultura…) d'un precursor com Wolf Vostell en el context de les avantguardes artístiques d'on partia l'artista.
L'obra global de Vostell no només cerca sorprendre o impactar, sinó que també incita una anàlisi profunda i crítica dels temes que aborda, per reflexionar sobre els continus canvis en les nostres actituds i valors socials. Una vegada més, i gràcies a mostres com aquesta, podem constatar que l'art canvia perquè les societats canvien.
Opmerkingen