(Dins un nigul)
Personatges.-
SANT PERE
PERJUR
SANT PERE.- Què et passa? Com així tremoles?
PERJUR.- Tremolo de por. No vull anar a l’Infern?
SANT PERE.- A l’Infern? I què hi has de fer a l’Infern? Quines feines hi tens?
PERJUR.- No m’he portat bé a la vida. He estat un infidel, he mentit, m’he portat com un judes, amb deslleialtat i perfídia... Soc un perjur!
SANT PERE.- No serà tant com dius.
PERJUR.- He robat, he traït, he malparlat del Govern i de la Santa Mare Església.
SANT PERE.- Ui, no sé què haurem de fer amb tu.
PERJUR.- Si us plau, Sant Pere meu, jo no sabia què feia: estic espantat!
SANT PERE.- Caldrà valorar totes les teves accions i totes les teves intencions.
PERJUR.- Sant Pere, si us plau, sigueu indulgent amb mi.
SANT PERE.- Calma’t. Segurament estàs exagerant. No deu ser tant com et penses.
PERJUR.- Vaig escriure i publicar sàtires polítiques com en Jonatan Swift, comèdies com Aristòfanes, absurds com els de Samuel Beckett i d’Eugène Ionesco. En una ocasió vaig insultar l’àrbitre en un partit de futbol infantil. Un dia vaig escopir a la cara d’un policia local.
SANT PERE.- És molt greu tot el que has fet.
PERJUR.- N’he fetes de tots els colors!
SANT PERE.- Posa’t tranquil. El que feres s’ha d’analitzar detalladament.
PERJUR.- No em va quedar més remei que fer el que vaig fer. Jo era pobre i no trobava feina enlloc. Jo era molt impacient i molt impulsiu. Me’n vaig anar de casa, empegueït. La vergonya no em deixava viure amb la família.
SANT PERE.- Comprovarem tot el que dius.
PERJUR.- Me n’aniré cap dret a l’Infern! Per favor, no m’hi envieu!
SANT PERE.- Això de l’Infern t’ho he d’explicar.
PERJUR.- No m’ho expliqueu, Sant Pere. A l’Infern tot és foc. No m’hi envieu: jo sempre suo, tinc molta calor.
SANT PERE.- Veig que tens molta por d’anar-hi.
PERJUR.- Més que por, tinc pànic. Pànic!
SANT PERE.- A l’Infern, amic meu...
PERJUR.- No m’ho digueu: a l’Infern, no!
SANT PERE.- Posa’t tranquil: l’Infern no existeix.
PERJUR.- Quèèè? No existeix? L’Infern no existeix?
SANT PERE.- No, no existeix. Tot això de l’Infern és una broma.
PERJUR.- Una broma? Segur que és una broma?
SANT PERE.- Sí, una broma. Déu Nostre Senyor té un estrany sentit de l’humor.
PERJUR.- Sentit de l’humor? Tota la vida amb l’ai al cor, i ara em diu que tot era una broma... Sempre he patit per les penes i els càstigs de l’Infern! Tota la vida!
SANT PERE.- Au, va, no hi pensis més. Entra al Cel i ves-te’n a seure al costat de ta mare, que fa anys que t’està esperant. Entra!
PERJUR.- (Es posa a córrer i entra) Mare, mare, soc jo, el teu fill!
TELÓ
Comments