'Calls al gest'
Damià Rotger
Vincle, 2023
El poemari, guardonat amb el Premi Teodor Llorente, porta un pròleg d’Emili Sánchez-Rubio
La construcció d’una obra poètica gairebé sempre comporta haver de salvar obstacles i esvorancs, anar envant i enrere transitant per revolts difícils i costeres feixugues, fins a abastar la totalitat del corpus creatiu, els cordons capaços de lligar-ho tot en un sumatori coherent i unificador, que imposi una veu definitiva, identificadora, al totus revolutum. Aquest llibre fou escrit abans que els dos darrers publicats per l’autor, però ja hi trobam els signes i les coordenades que imperen a l’obra del poeta menorquí Damià Rotger.
Calls al gest (Vincle, 2023) és una obra poètica que es mou en la intersecció que fusiona la introspecció personal i l'observació del món que envolta la mirada sempre atenta, escrutadora, del poeta. El títol ja evoca una certa dualitat: els "calls" com a símbol del dolor, de la fricció del patiment però també de la resistència, i el "gest" com a acte de voluntat, de creació i d’expressió necessari per al procés redemptor, d’un cert aire expiatori. Rotger, a través d'un llenguatge ric i força simbòlic, aconsegueix transmetre un univers poètic que es caracteritza per una profunda sensibilitat vital i creativa. Cada poema sembla construir-se amb precisió, com un gest deliberat que busca capturar la complexitat de l'experiència humana. En aquest sentit, l'autor explora temes com el pas del temps, la memòria, la solitud i la connexió amb l'entorn, tot plegat a través d'imatges poètiques que s'enganxen a la pell del lector. Sense oblidar, és clar, un desig fervent: “Anhelar / la succió de les carns, / el Temps aturat en gemec. / La frontera, ja massa alta, allunya / l’alè dins l’alè. Entre tu i el tacte / es desplega la recança del silenci”. Una de les característiques més destacables del llibre és la seva capacitat per fusionar elements de la tradició poètica –la natura, l’illa, la mar…– amb una veu contemporània i fresca, innovadora. Rotger no només crea amb les paraules, sinó també amb els silencis, amb els espais que es formen entre versos, donant lloc a una lectura que exigeix una certa participació activa per part del lector. A més, l'autor fa ús d'una estructura que, tot i semblar lliure, respon a una harmonia interna que uneix els diferents poemes en un Tot expressiu que flueix i ressona al llarg del llibre. És com si cada "gest" poètic formàs part d'un moviment més ampli, una coreografia íntima que ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia relació amb el món i amb els altres. En definitiva, Calls al gest és una obra que esdevé imprescindible per a aquells que cerquen una poesia que, sense renunciar a la complexitat, es manté propera, accessible i capaç de generar sotracs anímics profunds. Damià Rotger demostra ser una veu ja madura i ben consistent en el panorama poètic actual, oferint-nos un llibre que suposa una peça més, sempre singular i arriscada, del seu mosaic poètic.
Comments