(En un despatx judicial)
Personatges.-
CARLES PUIGDEMONT
PABLO LLARENA
PUIGDEMONT.- Què hi faig aquí?
LLARENA.- Està detingut.
PUIGDEMONT.- De què se m’acusa?
LLARENA.- De dir-se Carles Puigdemont.
PUIGDEMONT.- Aquest és el meu nom. No em puc dir com em dic?
LLARENA.- Es pot dir com es diu sempre que no es digui Carles Puigdemont. En aquest país ningú no es pot dir Carles Puigdemont impunement.
PUIGDEMONT.- Impunement?
LLARENA.- No tothom es pot dir Carles Puigdemont sense que li passi res.
PUIGDEMONT.- Tothom es diu com es diu.
LLARENA.- Però no tothom es diu Puigdemont, i això és imperdonable.
PUIGDEMONT.- No entenc els motius d’aquest menyspreu insuperable al meu nom i a la meva persona.
LLARENA.- Vostè prefereix el color vermell al blau. Sempre s’ha mostrat intransigent en aquest sentit.
PUIGDEMONT.- Quin mal hi ha en aquesta preferència meva pel vermell? Jo no hi veig cap inconvenient greu. El color vermell és el de la meva sang.
LLARENA.- Però el color de la meva és el blau, i s’hauria de mostrar més solidari amb la meva identitat sanguínia.
PUIGDEMONT.- Jo accepto el color de la seva sang, però li he de dir que no m’hi sento gens identificat. Però la tolero.
LLARENA.- En canvi jo no tolero el color de la seva!
PUIGDEMONT.- Bé, aquest és el seu problema, no el meu.
LLARENA.- Ho veu? A sobre se sent superior a mi!
PUIGDEMONT.- Jo no em sento superior a ningú.
LLARENA.- Sí que s’hi sent. Ho noto en el seu to de veu.
PUIGDEMONT.- Jo sempre he tingut el mateix to de veu.
LLARENA.- Un to de veu massa agressiu, el seu, que jo no suporto!
PUIGDEMONT.- Ho sento. Jo no hi puc fer res. Cadascú té el to de veu que té.
LLARENA.- Li exigeixo que se’l canviï. Així no ens podem entendre.
PUIGDEMONT.- M’he de canviar el to de veu? Però què diu? És impossible. Jo ja vaig néixer amb el meu to de veu i amb el meu color de sang.
LLARENA.- Queda detingut!
PUIGDEMONT.- A mi no em toqui!
LLARENA.- (Obrint una finestra de l’exterior) Veu què hi ha allà baix? Miri!
PUIGDEMONT.- (S’aboca a la finestra i mira al carrer) Què vol que miri?
LLARENA.- (Li pega un cop fort a l’esquena i al llança al buit) Això hi ha: un català de veu altiva i sang vermella que ha caigut per la finestra i que no emprenyarà més! (S’agenolla, fa la senyal de la creu i tanca la finestra) Descansi en pau, senyor Puigdemont.
(Es queda sol. S’espolsa les mans i riu com una hiena)
TELÓ
Comments