Cada visita al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) a Llucmajor, [administradors del patrimoni artístic del fotògraf Toni Catany (Llucmajor, 1942-2013)] ofereix una experiència enriquidora en aquells que apreciam la fotografia molt més enllà de pensar la pràctica fotogràfica com a un registre d'imatges i fets temporals. Seria allò de superar l'expressió francesa, emprada en fotoperiodisme i tan gràfica de: «c'est dans la boîte!», aproximadament un: «ja és a la capsa!» (la foto ansiada, naturalment) I és que, a partir de la programació del CIFCT i en poc més d'un any d'existència, cada proposta expositiva és una nova immersió en continguts que ens ajuden a continuar explorant aquest art en tota la seva complexitat, més enllà de la noció de fotografia com a simple contenidor d'imatges o transmissora de narratives lineals.
I és que el trànsit obscè de píxels a la societat actual, gairebé (o sense el gairebé) ens té saturats d'una pretesa nova cultura visual sovint molt superficial on la majoria de les imatges i el bombardeig continuu al qual estam sotmesos, ens convida principalment a consumir objectes, en comptes d'ajudar-nos a pensar els objectes.
I, precisament, a partir d'uns objectes molt particulars es nodreix l'exposició 'Toni Catany, retrats i ceràmiques de Miquel Barceló' que, a la vegada, forma part del programa d’exposició expandida de 'Barceló. Ceràmiques. Tots som grecs', actualment visitable a La Pedrera de Barcelona.
Així, a Llucmajor, podem gaudir d'un primer grup de retrats que partirien d'una relació d'amistat entre Barceló i Catany nascuda a finals dels anys setanta. D'aquí les fotografies realitzades a Portocolom i París a principis dels vuitanta, amb un Miquel Barceló immers en l'activitat creativa, juntament amb uns retrats de l'artista en complicitat amb els seus espais i estris de treball. En segon lloc, una sèrie de ceràmiques fotografiades per Catany a partir de l'estiu del 2010, a petició de Barceló.
Centrant-nos en les còpies positivades i exposades en un format mitjà que convida a apropar-se molt al contingut, des del primer moment ja es percep l'apropiació que va fer Catany de les criatures de Barceló, segregant qualsevol possible tensió entre la ceràmica com a indiscutible objecte artístic i l'exercici fotogràfic que demanda igualment ser llegit i interpretat també en clau de creació artística. I, tot plegat, des de la singular capacitat de Catany per a retenir el pas del temps, de manera que l'espectador no només és il·lustrat respecte de les ceràmiques i el seu autor, sinó que infereix una nova forma d'experiència i percepció. Tot això sense haver de recórrer a la foto més icònica, la primus inter pares, la que acaba a la bôite subjecte a la mètrica dels 'likes'. Obtenir el millor de Catany passa per agregar la perspectiva de tota una trajectòria, de tot el conjunt d'una obra. I l'obra de Toni Catany és molt més que arxius de negatius o dispositius farcits de píxels. És una porta oberta a la descoberta de noves realitats i capes de matisos.
PS. A banda del que hem comentat, el visitant trobarà, actualment, al CIFTC les exposicions: 'Jacques Henri Lartigue, André Kertész, un pas al costat' i 'Humberto Rivas - Toni Catany: Màscares del Temps'.