(A la sortida del cine)
Personatges.-
UN
DOS
UN.- Ei!
DOS.- Què hi fas per aquí? Fa anys que no et veia.
UN.- Sabia que te trobaria aquí. Sempre t’han agradat les pel·lis d’humor.
DOS.- M’alegro de veure’t.
UN.- Mira que porto. (Es treu un gran ganivet de la butxaca)
DOS.- Un ganivet? Què fas amb aquest ganivet a la vista de tothom?
UN.- He vingut a matar-te.
DOS.- (Es posa a riure) A matar-me? Tu sempre has estat molt de la broma.
UN.- Amb això som iguals. ¿No recordes quan anàvem junts a l’escola i tu m’escopies cada dia dins el meu entrepà de mortadel·la i em quedava sense poder berenar?
DOS.- Era una broma. Però d’això han passat més de trenta anys.
UN.- Sí, però jo encara ho recordo.
DOS.- Ja t’he dit que no era més que una broma.
UN.- Quedar-me sense el meu entrepà de mortadel·la no era cap broma per a mi.
DOS.- I ara em vols matar?
UN.- Jo també et vull fer una broma.
DOS.- (Riu, nerviós) Tu també vares ser sempre molt de la broma.
UN.- Per això ara et faré la broma de matar-te.
DOS.- No ho dius de debò.
UN.- No. Serà una broma, com les teves. Jo acabava llançant la meva mortadel·la a la paperera i tu hi llançaràs la teva vida.
DOS.- No m’espantis!
UN.- Jo també t’ho deia. Cridava: “No m’espantis!”. Però acabaves escopint dins el meu panet.
DOS.- No és el mateix. Jo et feia una broma.
UN.- Jo també no et faré res més que una broma. (Li acosta el ganivet a la panxa)
DOS.- No ho facis!
UN.- Només serà una broma, cabró! (Li clava el ganivet)
DOS.- Què has fet? Què has fet...! M’has matat... (Cau mort a terra)
UN.- (Neteja la sang del ganivet i se l’amaga dins una butxaca) Bon viatge, fill de ta mare. Bon viatge.
(Surt d’escena)
TELÓ
コメント