'Assegut a la dreta del pare'
Jovi Lozano-Seser
Edicions Bromera, 2023
Jovi Lozano-Seser va guanyar el Premi Isabel de Villena amb aquest recull de contes
Hem sentit dir moltes vegades que la realitat supera la ficció. No sempre és així, és clar, però si agafam alguns episodis de la realitat que ens envolta, a vegades no cal ni insertar-hi retalls d’invenció, per aconseguir històries que ens sacsegen l’ànima i ens fan interrogar-nos sobre la condició humana, que sovint arriba a uns nivells de maldat esfereïdors. Guerres, assassinats, xantatges… En fi, el pa de cada dia, malauradament. A Assegut a la dreta del pare (Edicions Bromera, 2023), Jovi Lozano-Seser se serveix d’alguns fets reals a l’hora de donar cos a aquests contes. Potser per deformació professional –recordem que l’autor també és periodista i comunicador–, de seguida podem percebre un to d’abast periodístic: aquesta necessitat d’anar a l’encalç de la notícia i de posar-la en coneixement dels lectors d’una forma directa, concisa, aclaridora. Aquí, però, aquest objectiu de contar una història es veu ampliat per la dèria creativa de l’autor, que va deixant un llarg mostrari de recursos literaris tot al llarg del llibre, a més d’un tractament lingüístic força acurat i mal·leable. Hi la l’escriptor fracassat que es converteix en un negre d’èxit; els inicis de la Covid a Wuhan, abans que la pandèmia arribàs a les nostres vides talment una maledicció; la història d’amor de dos joves que intenten obrir-se camí abans que la guerra dels Balcans destruís tants somnis; la curiosa relació entre dues influencers d’èxit que viuen en un món desconnectat de la realitat que les envolta; la trista vida d’una cambrera d’hotel, maltractada pel marit, en aquesta Mallorca dels excessos i la saturació turística; el terror dels genets dels Boko Aram, que anaven deixant al seu pas un reguerol de sang i destrucció; el modus operandi de l’assassí Jeffrey Dahmer, l’anomenat carnisser de Milwaukee, que es menjava les seves víctimes; la història d’amor impossible entre el capellà del poble i el jove que no accepta la trista realitat… Jovi Lozano-Seser ens exposa aquest ventall d’històries a partir d’unes coordenades concretes, ja que gairebé sempre ens ofereix el lloc i la data dels esdeveniments. I ho fa per mitjà d’una prosa ben equilibrada, musculosa, que denota un treball exigent a l’hora de trobar la veu adequada i la perspectiva necessària per fer-nos entrar de ple en aquestes vides sotmeses, sobretot, a daltbaixos existencials.