Begonya Pozo,
Arrel.
Godall Edicions, 2024.
Aquest poemari de Begonya Pozo fou guardonat amb el Premi Pollença de Poesia
Segurament el procés de gestació i el part són el que s’aproximen més a un miracle. La nova criatura veu la llum i la mare ha de seguir adaptant-se a la situació: mutació del cos, assumpció del nou ésser, alletament i criança… Sens dubte es tracta d’una experiència que significa un punt i a part en l’evolució vital. Aquest és el tema nuclear del nou llibre de Begonya Pozo: Arrel (Godall Edicions, 2024). Aquesta nova entrega poètica de l’autora valenciana esdevé de principi a fi una mena de dietari íntim i universal, un quadern de bitàcola que explora amb delicadesa i profunditat l'experiència de la gestació, des de la notícia de l’embaràs fins al naixement i el vincle que es va establint entre mare i fill. Amb un llenguatge poètic ric en imatges i metàfores, Pozo ens convida a un viatge introspectiu pel cos femení i els processos de transformació que experimenta durant aquest període. El llibre es presenta com un recorregut emocional que parteix del silenci i l'absència per transitar els viaranys d’aquest nou terratrèmol existencial: “Tot és cos: / temps per a la dilatació / de la delicadesa, / temps fet ferida / tall central / on ensumaràs el vers malparit / no res”. Els poemes, treballats amb cura i una intensitat urgent, són com cicatrius que recorren l'ànima de l'autora, prenent forma de versos que expressen al mateix temps la sorpresa, la inseguretat i la tendresa que aporta l'arribada d'una nova vida. La poeta converteix el cos en un paisatge complex i canviant, on la natura juga un paper fonamental com a metàfora del flux constant de la vida i la renovació. Begonya Pozo explora les profunditats de l'experiència humana, oferint una visió despullada de tabús i visceral del cos femení i dels processos de transformació, tant a nivell físic com psicològic. I aquest nou ésser empeny també cap el record: “és el temps del no-temps, de descobrir l’olor permanent de la llet agra, de retornar als perfums de la infantesa, de mirar a través del teu esguard cap a la mar per primera vegada”. Tot plegat sense deixar de reivindicar la força femenina i homentajar la mare. El llenguatge poètic de Pozo és personal i distintiu, mostrant influències, sobretot, de la poesia vivencial i de la poètica catalana contemporània, fent presents versos de Teresa Pascual, Gemma Gorga, Maria Josep Escrivà… Amb una veu pròpia i original, l'autora entrellaça temes com el cos, la natura i el llenguatge per crear un univers poètic ple de significat i emocions. Amb Arrel, Pozo ens regala un cant amorós a la vida i a la maternitat. Els poemes no només parlen del cos físic, sinó també de l'emotiu i l'espiritual, al·ludint a la possibilitat de renéixer constantment.
Comments