'Abans del vers'
Jaume Pérez-Montaner
Edicions del Buc, 2024
Jaume Pérez-Montaner ens ofereix un nou llibre de poesia després d’un grapat d’anys sense publicar-ne
El record sempre és una forma de present, una manera de retornar retalls de vida al moment actual, al brevíssim instant d’aquest ara que, just d’anomenar-lo, desapareix per a sempre o resta ocult en algun lloc de la memòria. Així comença el nou i celebrat llibre de Jaume Pérez-Montaner (Edicions del Buc, 2024): Abans del vers. El poeta retrocedeix en el temps, qui sap si per trobar recer o intentar cloure ferides: “El record que ens traeix / o el record que ens conhorta”. Mentre avança la lectura, es nota l’esforç d’una recerca, la necessitat d’assolir l’essència d’una obra que traspassi els límits de la poesia mateixa per endinsar-se en una reflexió profunda sobre el llenguatge, la identitat i el compromís. Pérez-Montaner, reconegut per la seva llarga trajectòria literària i intel·lectual, construeix un llibre que convida a una meditació pausada, fecunda, sobre el paper del poeta i la relació que s’estableix entre creació i existència avui dia, tenint en compte que formam part d’un món de cada cop més insensible i alienat, indiferent a l’art. El títol mateix, suggereix la idea d’un procés de creació que va més enllà de les paraules impreses. Un procés que també, és clar, per força ha de gestar-se abans de la culminació creativa. És una recerca constant de sentit, una lluita per capturar les dificultats d’una realitat que s’escapa i que només pot ser suggerida, acariciada per moments, mai atrapada del tot ni per a sempre. Els poemes són força intensos, carregats de simbolisme, amb referències culturals i filosòfiques que enriqueixen el discurs poètic amb una capa de pensament i reflexió molt profitosa. Un altre aspecte destacable és la consciència social que impregna l'obra. La recuperació dels llocs de formació ens compareixen amb ressons del paradís perdut: “Benimaclet, t’estime com estime / la força de la terra i el desig / Patraix, Sant Marcel·lí i el Cabanyal, / tants i tants noms que ens parlen des de segles”. Podem veure que el jo poètic no només es preocupa per aconseguir una estètica de pirotècnia verbal, ja que els poemes s’imposen a vegades per denunciar les injustícies d’aquest món contemporani tan desgavellat. Aquesta poesia esdevé un instrument de denúncia i resistència, un crit per la dignitat i la llibertat, a més d’una proposta estilística tan arriscada com efectiva. Abans del vers és, en conjunt, un text que convida a ser llegit amb calma i reflexió, una obra que demana la complicitat del lector en la seva recerca d’un llenguatge que, abans d’esdevenir vers, funciona talment un gran interrogant sobre la mateixa naturalesa de l’existència humana.
Comentarios