Deia Julio Cortázar de la música -no només del jazz- que "una cosa és la música que pot traduir-se en emoció i una altra l'emoció que pretén passar per música". Aquesta reflexió ens ajuda molt a acostar-nos a la singularitat d'un gènere musical com el jazz, tan marcat per la fusió de cultures, la improvisació, les sonoritats, síncopes i els ritmes sovint més complexos, fruit d'aquest gresol de tradicions africanes, europees i nord-americanes. Al mateix temps, la suficiència de formacions relativament simples... trios... quartets..., es demostra amb una capacitat més que suficient d'expressió musical que transforma la música en una experiència emocional profunda per a l'espectador i, per descomptat, per al melòman més fidel del jazz que és el vertader públic objectiu del festival.
Als amants del jazz, no ens calen grans estadis, ni pantalles gegants, ni ingents quantitats de watts de potència lumínica i amplificació. La màgia del jazz necessita poc i no més enllà d'un petit club o sota l'envelat d'una la plaça de poble, qualsevol nit d'estiu ben lluny d'estereotipades radiofórmules.
Sense dubte, haver sabut gestionar tot això a què ens hem referit suara, és la clau de volta de l'èxit d'aquest projecte que ja fa tres dècades que, no només ha resistit, sinó que s'ha acabat consolidant entre els esdeveniments estiuencs culturals de referència: això és avui el Festival Mallorca Jazz sa Pobla.
Segurament, allà cap al 1995, pocs dels inicials promotors haurien imaginat la reputació que el festival ha acabat assolint. No només hauran passat pels escenaris uns 125 grups i solistes molts d'ells de renom mundial, sinó també molts de l'àmbit estatal i el local. Fins i tot, alguns d'ells dissortadament, ja ens han deixat, com l'estimat Víctor Uris (1958-2024) a qui el festival retrà un merescut homenatge dia 08/08/2024 a sa Congregació de sa Pobla com a una activitat més del festival d'enguany.
Com a qualsevol altre esdeveniment d'aquestes característiques que s'ha perllongat durant tres dècades, hi ha hagut moments d'expansió i moments d'incertesa. Des d'uns primers pressuposts per començar a tirar endavant, simbòlics i ajustadíssims dels inicis [1995-1997], fins a èpoques d'expansió i consolidació [1998-2007] amb bona entesa amb els patrocinadors i comerços de restauració de la Plaça.
Però no tot han estat flors i violes. A partir del 2008 la crisi financera, que ho canvià gairebé tot i les posteriors retallades dràstiques de l'Administració Autonòmica [2011-2012], feren que la gratuïtat dels espectacles i l'escenari es reformulassin. No tots els concerts serien de franc a partir de llavors, ni localitzats a la Plaça Major. Per contra, s'incorporà un espai com Can Cirera Prim, amb un aforament folgat que aquests darrers anys, sovint, hem vist com quedava just.
Es perdé, sí, l'essència i substància de la Plaça Major poblera, excepte als concerts inaugurals i gratuïts de cada temporada. Aquella mescla d'espectacle en viu i en directe, entre gent que passejava el ca, entrava a fer copes al Cafè Plaça o d'altres que sopaven a la fresca (i feien renou, legítimament), fins al punt que hem arribat a veure com algun músic reclamava un poc de silenci a les terrasses estibades de gent sopant (Isis Apache Montero, p. ex.). No menys complicada va ser la gestió durant l'estiu 2020, immediatament posterior als mesos més durs de la pandèmia de la COVID-19. Però, un cop més, el nostre Festival no va perdre el ritme i aconseguí mantenir el compàs i entrar a temps.
Tanmateix, és el pas dels anys que ens dona perspectiva i 30 edicions ja comencen a representar molts d'anys durant els quals el Festival Mallorca Jazz sa Pobla ha demostrat que, tot i les dificultats econòmiques i les circumstàncies adverses, el jazz honest sempre troba una manera de brotar de bell nou.
És igualment destacable l'oferta complementària que els gestors del festival han anat incorporant a les programacions. Cicles com jazz i literatura [2022], homenatges al guitarrista, docent i director Antoni Miranda [2023] i el referit anteriorment homenatge a Víctor Uris [2024] o, el Seminari Internacional de Jazz amb la Traveling Shool [2006] i, també, d'ençà de fa unes edicions, l'exposició al recinte de Can Cirera Prim, de fotografies relacionades amb el festival, sense oblidar, tampoc, la gràfica de cartells, programes i una completíssima informació al web de l'Ajuntament. Sense cap dubte un gran exemple de gestió eficient des de l'administració (local, en aquest cas) a seguir. Gràcies Pep Crespí!
Aquest compromís amb la qualitat i l'autenticitat, combinat amb la descentralització d'esdeveniments culturals tan necessària per evitar la macrocefàlia cultural de Palma, fa que la commemoració d'aquest 30è aniversari ens connecti profundament amb les emocions que demandam els entusiastes d'una música més propera en tots els sentits. Al mateix temps, és un recordatori que ens referma en les paraules de Cortázar, quan ens venen a dir que, efectivament, el veritable poder de la música rau en la seva capacitat per convertir-se en una emoció tan subtil com palpable: com si es tractàs de l'efecte d'uns esperits que el jazz ens dona a tastar destil·lats com gairebé cap altre gènere musical. Molts d'anys!
Comentarios